Aquesta Lliga costarà molt

1. El Barça va perdre per 2-1 al Santiago Bernabéu en una tarda que ningú recordarà d’aquí a un any. En un partit dolent, però entretingut per als espectadors que no eren ni dels uns ni dels altres, a la primera part va semblar que passava de tot i, en canvi, a la segona no va passar res de res. I això afavoria l’equip de casa, que ho tenia tot a favor: el marcador, la intensitat, la profunditat de banqueta i una afició motivada que aquest diumenge ho va donar tot perquè va anar calenta a Chamartín. De l’àrbitre? En parlarem més endavant. Després del descans sí que va passar una cosa significativa. Szczesny va aturar un penal a Mbappé. Hauria estat el 3-1 i, pràcticament, la sentència. Però el porter polonès va arrodonir una de les seves millors actuacions des que va deixar la jubilació daurada a Marbella per fer un favor al Barça i per emmarcar el seu currículum. Ahir, el polonès, a banda del penal, va fer set molt bones aturades. Però quan el senyor dels guants és el millor del teu equip, mal senyal. Ahir el Barça amb prou feines va crear ocasions de gol, va estar molt imprecís i es va demostrar que amb la fe, el futbol i la generositat en l’esforç de Pedri i De Jong no n’hi ha prou. Cal fer més coses ben fetes per guanyar un rival que té una gran plantilla i, per ara, un equip molt poc cohesionat. Després d’onze jornades, el Madrid treu cinc punts al Barça. Massa distància. Però encara no som a Tots Sants i, per tant, queda molta lliga perquè l’equip es pugui refer. Però, a hores d'ara, la llista d’absències, la desorientació de Flick, el soroll innecessari i l’obsessió arbitral faran molt difícil que es pugui guanyar aquesta Lliga. Anem a pams.

2. Julio Tous, quan va arribar com a nou preparador físic, va assegurar que hi hauria el 50% de lesions que abans. El resultat és just el contrari. La davantera que va meravellar el món l’any passat, Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha, no hi són. Entre el polonès i el brasiler van marcar 76 gols. Ara no juguen. Lamine juga a mig gas perquè, pel mal que té, hauria de descansar. Raphinha ha recaigut tres vegades d’una lesió muscular que s’havia de curar amb tres setmanes i a aquest pas potser seran dos mesos. La plantilla curta, amb tants ferits, no dona per guanyar la guerra. Tant de bo que quan es recuperi tothom, no hàgim fet salat.

3. Sembla que els jugadors, amb la panxa plena dels tres títols de la temporada passada, no tenen tanta gana com fa un any, quan va arribar un entrenador nou a qui havien de demostrar tot el seu talent. Per a Flick, la temporada tampoc ha arrencat bé. El mal humor ve de l’estiu, amb una pretemporada que no era com ell l’havia planificat, amb una festa de majoria d’edat de Lamine Yamal que no va pair, amb el regal d’Iñigo Martínez al futbol àrab, amb un vestidor que se li està escapant de les mans. Ahir Flick no va ser a la banqueta, però renunciar a la roda de premsa prèvia al partit (un Madrid-Barça!) és enviar un mal missatge. Pitjor va ser veure com acabava l’equip: amb Casadó i De Jong de centrals, Araujo de davanter centre i Lamine Yamal centrant pilotes des de darrere. El desgavell també ha arribat a la pissarra de l’entrenador.

4. Que Laporta i el pare de Lamine Yamal, abans d’un clàssic, enviïn missatges optimistes que encenen Madrid no és una provocació. Forma part del joc. Que a Lamine Yamal, en la setmana decisiva, l’hàgim vist més de dos dies seguits fent el mec a la King’s League no s’entén. I, encara menys, que ningú del club li pari els peus. El de Rocafonda ho té tot per ser com Messi i, segons com, pot acabar com Neymar. I l’àrbitre? Al minut 11 el resultat era 0-0. Sense VAR, hauria estat 2-0, per un penal que no era i un gol en orsai de Mbappé. Ja està tot dit. La feina bruta ja l’havia fet Gil Manzano, fa una setmana, expulsant Hansi Flick.