Ayuso, el 'Guernica' i la universalitat

Tot i que a Ayuso se li entén tot quan parla, aquesta vegada la seva nova creació –“la cultura és universal”– sí que necessita traducció. El que està dient és que només Madrid és universal i, per això, el Guernica no se’n pot anar cedit nou mesos al País Basc, tal com ha demanat el govern basc per commemorar el 90è aniversari del bombardeig de l’aviació de Hitler, aliat de Franco, sobre població civil. Amb la frase sencera queda més clar: “Em sembla que és cateto, i penso que la cultura és universal”.

Potser el lector pot pensar (i no s’equivocarà) que si la cultura és universal tant és Madrid com Bilbao, però aleshores cal anar als bàsics (valgui la redundància) del pensament polític d’Ayuso del 2020: “Madrid és Espanya dins d’Espanya”. Ara ha triplicat l’aposta, perquè Madrid és l’univers dins de l’univers. No sé què se’ls ha perdut als astronautes de l’Artemis II a la cara oculta de la Lluna podent viatjar al centre de l’univers, baixar-hi una estona a prendre unes canyes en llibertat i tornar cap a la nau espacial.

Que el Guernica arribés a Madrid el 1981 va ser una operació d’estat, perquè era la prova del nou que Espanya ja era una democràcia, condició que havia posat el pintor per al retorn de l’obra. Picasso, antifranquista com Pau Casals, va morir a l’exili.

Ironies del destí. La defensora de la universalitat d’una obra que denuncia els crims del feixisme és filla sociològica del franquisme i portaveu de l’expressió més agressiva i nacionalista de la política espanyola. I el Guernica, obra d’un republicà, és al Reina Sofia, parella d’un rei posat a dit per Franco, el fill del qual continua regnant. I allà que continuen tots dos: el Guernica i el monarca, al centre de l’univers. ¿O potser el govern espanyol més progressista de la història s’atrevirà a autoritzar la cessió temporal de la pintura? Tindria tot el sentit.