Una Barcelona de Mac Orlan (1931)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Díaz Plaja (Manresa, 1909 - Barcelona, 1984) publicat aquest divendres fa 90 anys a Mirador (23-VII-1931). La Rambla era per a l’escriptor Pierre Mac Orlan (Péronne, 1883 - Saint-Cyr-sur-Morin, 1970) l’entrada a un barri que fascinava molts autors d’entreguerres. Paradistes de la Boqueria, floristes i exocellaires s’associen ara per potenciar la cultura ramblista.

[...]

La Bandera, exactament: la Bandera del Cristo y de la Virgen ; quarta divisió de la Legió Estrangera de l’Àfrica espanyola, sota el gonfanó de la qual Pierre Gilieth, protagonista, redimeix una jornada tèrbola a Rouen. Pierre Mac Orlan, del braç del seu personatge, arriba a Barcelona. S’instal·la al quartier chinois. Rue du Cid Campéador. Potser aquestes dades hauran situat Mac Orlan en una línia de Francis Carcos impressionables. La novella visió de Barcelona inclou tres capítols; i la ciutat és tancada exactament per un perímetre imaginari que segueix les Rambles, les Rondes, el Paral·lel i el Port. Jo no sé pas si Barcelona pot oferir a l’escriptor alguna cosa interessant fora d’aquest polígon. Em sembla que sí. Sempre, però, m’ha cridat l’atenció l’escassedat de descripcions literàries de la nostra ciutat. Deixant de banda les evocacions de la Barcelona vella -Coromines, Llor, Masriera i les descripcions ramblistes i apatxinesques dels nostres saineters i dels nostres repòrters imaginatius, no existeix una tradició literària de descriptors de costums com tenen, per exemple, Madrid, Buenos Aires o París. Els viatgers passen per Barcelona com per una fita de desencantament de la pandereta -Gautier-, o bé teixeixen postals plenes de tòpics industrials -Amicis-, o senten, simplement, l’espectacle de les multituds -Rubén Darío- com a signe de la ciutat. D’altres, molts castellans, coincideixen ací, troben Barcelona una ciutat de comerciants nous rics, d’una magnificència insolent, d’un gust esbojarrat de façanes -Baroja, Unamuno, Gómez-Carrillo, Valle-Inclán-. Un escriptor jove, en canvi -Humberto Pérez de la Ossa- ha descrit amb una gran elegància moments novel·lístics del nostre Eixample... Pierre Mac Orlan reincideix en la descripció de les proximitats del Port que tant plauen, sembla, a Simon Gratillon, gran caminador de barris baixos. Mac Orlan fa viure el seu protagonista a un Hôtel des Iles, del carrer del Cid. Color local? De vegades molt aproximat. Pierre Gilieth sent com unes nenes canten, al mateix carrer del Cid: “¡Papá! ¡Mamá! ¡Pepito me quiere pegar! ¿Por qué? -¡Por ná!” Coneix gent tèrbola i misteriosa. I quan està somicador i trist se’n va a La Criolla, plena de mariners negres i de música infernal. [...] Mac Orlan ens dona una impressió de les Rambles que no és pas massa infidel. Des de la Plaça de Catalunya, on, per cert, anota curiosament la presència del “monument au footballeur inconnu ”, fins a la Porta de la Pau i l’espectacle del port, la vivacitat i el policroisme de la gran artèria barcelonina hi són ben reflectits. Amb tot, Barcelona ocupa escassament una cinquena part de la novel·la. El protagonista de Mac Orlan ingressa a la Legió Estrangera, i, naturalment, el novel·lista ha de seguir-lo. [...] Desprès,La Bandera es transforma en una novel·la de guerra colonial. [...]