'Be nicer, Mr. Heapy'
El súbdit britànic Steve Heapy és el CEO de Jet2holidays, el principal turoperador que opera a Mallorca juntament amb l’alemany TUI. Això, després que el també britànic Thomas Cook, un monstre que se suposava indestructible, s’ensorrés a finals de 2019 amb estrèpit calculat (van anunciar la fallida just després de la temporada d’aquell any, que el mateix sector turístic ha convertit en llegendària, de manera que així els directius de Thomas Cook no perdien benefici). La fallida de Thomas Cook també va servir (hauria d’haver servit) per deixar establerts un parell de punts importants, a saber: una, el govern britànic, a pesar que se li va demanar, no va voler posar ni un penic a “salvar” una companyia turística, per gran que fos i per conservador que fos aquell govern (Boris Johnson acabava d’entrar com a primer ministre); i una altra, l’evidència de la manca de solidesa d’una economia excessivament depenent (ja no diguem absolutament depenent, com la de Balears) d’una activitat com el turisme, que no produeix res.
Steve Heapy i la companyia Jet2holidays es feliciten perquè vaticinen una temporada tan bona, o potser més i tot, que la mencionada del 2019. Només tenen un emperò, i és que les autoritats locals (el govern de les Balears) parlin de la necessitat de fer polítiques de decreixement. Heapy adverteix que els polítics illencs haurien d’anar alerta amb allò que desitgen (“should be careful with what they wish for”), perquè a Turquia també hi ha una oferta turística excel·lent, a més de tenir un govern que és aliat del sector turístic i no surt amb monsergues sobre massificació, saturació, emergència habitacional i altres coses desagradables. De fet, el CEO també reflexiona que “la massificació no és un problema per al negoci”. En efecte, no tan sols no és cap problema: de fet, el seu negoci se’n nodreix, de la massificació. Més que nodrir-se’n, s’hi basa. Més que basar-s’hi, la necessita i la genera, en un cercle viciós implacable: a canvi del guany d’uns pocs, desigualtat per a molts i perjudicis per a tots.
De fet, hi ha coses que el CEO Heapy oblida interessadament. La primera és que el govern d’Erdogan a Turquia, tan favorable al negoci del turisme de masses, és un govern autoritari, que molts analistes no dubten a qualificar de totalitari a pesar que formalment (però només formalment) sigui una república. Desconec si per als grans turoperadors aquest és el tipus de governs amb qui se senten còmodes per treballar: podem pensar que sí, a partir del fet que es permet, com hem dit, fer advertiments a governs democràtics sobre els quals han sentit campanes. I després, oblida evidentment el fet que la massificació tal vegada no és un problema per al seu negoci, però sí que ho és per a la població del lloc on la seva companyia desenvolupa el negoci. I no hi ha cap negoci que pugui ser pròsper molt de temps posant-se en contra de la gent amb la qual ha de conviure. You should better be nicer with the neighbourhood, Mr. Heapy.
