El bolero de Sánchez
“Corazón tocado, determinación intacta” pot tenir un cert un aire de bolero, però és el lema amb què Pedro Sánchez s’ha presentat a rendir comptes davant el comitè federal del PSOE. Una sensible pèrdua de pes és l’expressió física de l’impacte de les turbulències en curs en el president. Però no ha volgut deixar cap detall que pugui suggerir que la claudicació està a l’ordre del dia, per més que, via Page, els nostàlgics del felipisme (avui en plena radicalització conservadora) li demanin que convoqui eleccions.
Tot el contrari, la millor defensa és tirar endavant. “Em vaig equivocar quan vaig fer confiança a persones que no la mereixien”, diu Sánchez, però “nosaltres no som com els altres”. Afirmació acompanyada, tot cal dir-ho, de la retòrica ritual, la promesa d’un codi ètic i de sotmetre regularment el partit a informes d’auditoria externa que garanteixin la transparència, que quasi sempre acaba en paper mullat.
“Ni com els corruptes que han tacat les nostres sigles”, ni com els adversaris que veuen Espanya com un “cortijo”, diu Sánchez: “Aquí seguim” per donar la batalla amb un projecte “que està donant els seus fruits, com reconeixen les institucions internacionals”. I amb una invitació a la mobilització general amb un llistat de reformes que esperem que passi de la retòrica la pràctica. Estem massa acostumats a les promeses incomplertes.
Dit d’una altra manera, objectiu 2027. Davant de l’ofensiva de la dreta i de part dels poders establerts, un programa per mantenir viva la flama fins al final de la legislatura. Apel·lant a la ciutadania a recuperar la confiança i frenar l’amenaça desplegada per l'aliança PP-Vox. Si algú s’imaginava Sánchez a la defensiva, no ha estat el cas. Al contrari, pas endavant. Com si l'agressivitat de l’espai conservador, que ha portat la batalla al terreny de la corrupció i de la traïció a la pàtria, li obris una via.
La dreta, amb crisi d'ansietat i de ressentiment, per una derrota que encara no ha paït i per la dificultat de construir majories mirant al centre, ha convertit l’escenari polític en la simplicitat del joc de patriotes/traïdors, honests/corruptes, deixant de costat els problemes econòmics i socials, la vida quotidiana. En una paraula, el benestar dels ciutadans. Una aposta que hauria donat alè a Pedro Sánchez, després de la profunda sotragada d'aquests dies, per rellançar un discurs socialdemòcrata directament orientat al dia a dia de la ciutadania, que sovint es queda descol·locada sota la retòrica de confrontació.
Quan la dreta amb la corrupció del PSOE com a factor unificador porta les seves glòries al plató per deixar anar tot el seu ressentiment, com per exemple Aznar dient que “Sánchez acabarà a la presó per pactar una amnistia amb delinqüents”, sembla que el president pensa que l’èmfasi en la política quotidiana i en la distensió podria produir la sorpresa en la conjuntura actual i tornar a fer possible una coalició que exclogui els que ho volen tapar tot amb l’exaltació de la pàtria espanyola. D’il·lusions es fa la vida.