El bumerang de la guerra amb l'Iran
La guerra amb l'Iran iniciada pels EUA i Israel no té només un cost en vides, que ja és un element prou important a tenir en compte. Aquest conflicte, que s'estén per tot l'Orient Mitjà i que arriba a territori de la Unió Europea (UE) –com és el cas de Xipre– i de l'OTAN –com és el cas de Turquia–, té moltes derivades. I moltes, si no totes, són negatives. Els efectes per a l'economia global són evidents. Encara que el món desenvolupat depèn menys del cru que en xocs d'oferta anteriors, l'escalada de la cotització del barril, que en una setmana ha acumulat una pujada de l'entorn del 30%, fa mal perquè es trasllada –ja ho ha començat a fer– als preus dels carburants. També el gas s'està encarint i, per tant, també el preu de l'electricitat.
Tot plegat impacta en la inflació, és a dir, en l'increment del nivell general dels preus, que s'estava moderant i permetia tenir uns tipus d'interès baixos. Si fos un conflicte de curta durada, els efectes es podrien acabar diluint d'una manera relativament ràpida. Però el problema és que la crisi no fa l'aspecte de durar poc. I aquesta és la por que ha provocat nerviosisme en els mercats. La incertesa és el pitjor dels enemics. Sense participar directament en la guerra, els països del golf Pèrsic, aliats dels EUA, veuen que la decisió del president Donald Trump i del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu els està penalitzant. I ja estan paralitzant la producció de cru. Com més temps duri la situació més costarà tornar al cicle normal d'abastiment a la resta del món.
Però l'inici d'una guerra d'aquestes característiques tampoc té un efecte innocu als EUA. Tot i ser exportadors de cru gràcies al fracking, els EUA no només es veuran afectats per l'encariment del barril i, en conseqüència, dels carburants, una matèria delicada per als ciutadans i que Trump va utilitzar per guanyar les eleccions, sinó que com més llarg sigui el conflicte més afectades es veuran les finances del país. Segons les anàlisis del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS, per les sigles en anglès), els Estats Units s'haurien gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars en les primeres 100 hores de la guerra. Això suposa prop de 900 milions al dia (gairebé 800 milions d'euros). I són quantitats en gran part no incloses als comptes aprovats pel Congrés, a diferència dels 31 milions diaris que va costar detenir Nicolás Maduro a Veneçuela, que sí que estaven pressupostats.
Si no s'aconsegueix frenar el conflicte en un període relativament curt de temps el mal no serà només per a l'economia global sinó també per a la dels EUA, un país que el 2024 va elegir un nou president, Donald Trump, que va prometre centrar-se en la política interna, però que està fent tot el contrari. Les dades econòmiques estatunidenques ja fa temps que no són gaire positives: el dèficit comercial no baixa tot i els aranzels –tombats pel Tribunal Suprem del país–, i al febrer es van destruir 92.000 llocs de treball en lloc de crear-se'n 50.000, tal com preveien els analistes. Si la guerra dura massa se'n poden ressentir les finances del país i poden escalar els tipus d'interès del deute. I el conflicte, a més d'empitjorar l'economia global, haurà provocat un efecte bumerang.