El petroli es dispara per sobre dels 90 dòlars pel temor a la reducció de l'oferta

BarcelonaEl barril de cru Brent, la qualitat de referència a Europa, ha escalat aquest divendres més d'un 8% fins a situar-se entre els 91 i els 93 dòlars, en una sessió de tendència alcista, cosa que suposa un encariment de més del 30% des de divendres passat, abans de l'inici dels atacs dels EUA i Israel a l'Iran. Aquesta guerra iniciada dissabte passat i que s'ha estès per l'Orient Mitjà pot obligar tots els exportadors de gas i petroli del golf Pèrsic a suspendre la producció en qüestió de dies. Aquest escenari faria que el preu del barril es disparés fins als 150 dòlars, segons ha afirmat el ministre d'Energia de Qatar, Saad al-Kaabi, al Financial Times.

En aquesta entrevista alerta que, fins i tot si el conflicte iniciat pels EUA i Israel amb l'atac a l'Iran acabés immediatament, Qatar trigaria "setmanes o mesos" a tornar a un cicle normal d'entregues, després dels atacs a les seves plantes de gas natural liquat (GNL). La companyia Qatar Energy va comunicar dimecres que l'aturada de la producció de GNL i productes associats es deu a "causes de força major", en referència a les agressions amb drons iranians a les instal·lacions de les ciutats industrials de Ras Laffan i Mesaieed.

Fins ara, l'escalada del petroli ha impactat en els preus de les gasolines i el gasoli i també en el de l'electricitat. Els analistes internacionals preveuen que el preu del barril de petroli podria pujar fins a entre 100 i 120 dòlars si l'accés a l'estret d'Ormuz, per on passa una cinquena part del petroli i el GNL mundial, es restringeix durant quatre o cinc setmanes. "Si l'estret continua bloquejat, no hi ha cap font fiable de subministrament de petroli substitutiu ràpid, cosa que deixa el mercat exposat a un dèficit significatiu", adverteix Malcolm Melville, gestor de fons d'energia de Schroders.

Ara com ara, el preu del combustible fòssil ha pujat de manera vertiginosa i el barril de petroli ha superat els nivells del juny del 2024, quan la invasió d'Israel a Gaza i la disrupció del comerç pel canal de Suez van minvar la logística de matèries primeres.

Assegurances per als vaixells al Golf

Davant d'aquesta situació, el president Donald Trump ha ordenat a la US International Development Finance Corporation, que depèn del govern, que proporcioni cobertures als riscos polítics i garanties financeres al comerç marítim al golf Pèrsic. Aquesta iniciativa, que se suma a l'escorta als petroliers que passin per l'estret d'Ormuz, és una de les mesures més agressives de l'administració Trump fins ara per mirar de contenir l'augment dels preus de l'energia. El conflicte ha augmentat els riscos per al transport marítim a través de vies navegables clau.

En aquest context, la borsa, que havia començat el dia amb relativa calma, ha acabat en pèrdues. L'Íbex-35, la principal referència borsària a Espanya, ha cedit un 0,99% després d'arribar a perdre al voltant del 2%, i ha quedat per sobre dels 17.000 punts (17.074,400). Per la seva banda, l'Eurostoxx, que agrupa les empreses de més capitalització, també va viure un de reculada de l'1,09%, fins als 5.719,90 punts. I també els mercats de renda variable als EUA han començat la jornada a la baixa. En el cas dels EUA, a més del preu del petroli i les conseqüències de la guerra, també pesen els resultats sobre el mercat laboral. La taxa d'atur va pujar una dècima al febrer, fins al 4,4%, perquè es van destruir 92.000 llocs de treball, una xifra neta negativa i pitjor que la prevista, ja que els analistes calculaven que es crearien 50.000 llocs de treball, segons les dades publicades per l'Oficina d'Estadístiques Laborals (BLS).

Estem treballant per ampliar aquesta informació