Les cançons de Nadal

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa poesia popular ha cantat la joia de Nadal amb les paraules més diamantines. Les nostres cançons tradicionals, sovint carregades d’ornaments inútils i de retòrica canviable, s’afilen en cantar el Misteri de l’establia, com els pollancs despullats de l’hivern. La tendresa i la joia encenen les paraules de les cançons i les fan més cenyides i perdurables. Cal, només, recordar els versos sobris que diuen: Les dotze van tocant, / ja és nat el Rei-Infant, / fill de Maria. / El Cel és estrellat, / el món és tot glaçat,/ neva i venteja. La simple descripció, tan justa, sembla fruit del més delicat artifici. El gran fred de la nit, la foguera que cala Sant Josep i les cantúries dels àngels són enumerades en la cançó amb paraula concisa. Heus aquí, però, al costat d’aquesta tonada, la meravellosa fressa del “ Cant dels ocells ” [...] L’una i l’altra diuen, emocionades i enlluernades, el misteri que ha canviat el món, i ha fet de la nit dia, i ha amansit els animals salvatges i ha dut la pau als homes de bona voluntat. És una simfonia eixordadora i exultant. La terra “abans trista”, reverdeix, s’engalana, es veu cobrir de flors. Els ocells canten la glòria de Déu. L’àliga, el rossinyol, el passerell, el gaig, ajunten llurs veus diverses en un sol crit de joia. “El cant dels ocells ” és, de totes les cançons nadalenques, de segur, la més dinàmica i exaltada. Les altres conten amb un mateix posat ingenu i dolç el nucli de l’Establia. “ El cant dels ocells ” el subratlla líricament. [...] Així, les cançons de Nadal, són les més humanes del nostre romanceret. Humanes, humanes, humanes. No és l’alè de l’Establia ni la bigarrada colla de pastors el que fa la humanitat de les cançons de Nadal. És, tremolós com una estrella i rosat com una rosa, l’Infant. Cançons de Nadal, cançons de bressol. Seguiu els viaranys del nostre cançoner, a través de les antigues corrandes. Atureu-vos en les tosques estrofes de les nadales de Riudellots, i en les imatges centenàries que palpiten en el ritme del “ Tunc que tan tunc ” i de la “ Nit de vetlla ” i del “ Noi de la Mare ”. Hi sentireu com s’ofega el respir, meravellat del miracle. [...] La poesia popular ha fet, per a les nits de Nadal, les més dolces cançons de bressol. [...]