Desafiament iranià
L’Iran viu el desafiament més greu al règim dels aiatol·làs des de la Revolució Islàmica del 1979. Les protestes no són noves al país. Des de fa anys hi ha un descontentament acumulat i successiu que sempre troba la manera de tornar a ocupar els carrers. Des de les protestes electorals del juny del 2009 amb l’anomenat “moviment verd” acusant el govern de Mahmud Ahmadinejad de frau electoral fins a la repressió de les manifestacions contra l'encariment pel preu dels aliments el 2017 i pel preu del combustible el 2019. En l'última onada de disturbis del 2022 i el 2023, que va durar més de sis mesos, organitzacions de drets humans van registrar fins a 500 morts i més de 20.000 detencions contra el moviment “Dona, vida, llibertat”, desencadenat per la mort de la jove Mahsa Amini.
Cada vegada més, la paranoia del règim sobre les amenaces a la seguretat nacional corre el risc de convertir-se en una profecia autocomplerta.
Aquest cop, el malestar dels comerciants dels basars de Teheran per una inflació descontrolada ha acabat estenent-se arreu del país i transformant-se en una veritable revolta contra un règim cada cop més feble i violent. Un règim implantat el 1979, quan el 70% dels iranians d’avui encara no havien nascut. L’afartament pel deteriorament de les condicions de vida és cada cop més transversal. L’Iran porta cinc anys consecutius amb uns índexs d’inflació superiors al 30%. El 2025, l’encariment dels preus dels aliments va ser de fins al 70%.
El règim iranià és una arquitectura de poder complexa dissenyada per a la seva supervivència. Però també és un règim incapaç, amb una economia ruïnosa per la mala gestió, la corrupció i les sancions. La repressió sagnant de les protestes, que van començar el 28 de desembre passat, ha provocat, en només qüestió de dies, més de mig miler de morts i més de 10.000 detencions.
La brutalitat de la resposta accelera, encara més, l'aïllament internacional del país, que ja s'havia agreujat significativament amb la Guerra dels Dotze Dies entre l’Iran i Israel del mes de juny passat. Els aliats regionals de Teheran passen per hores baixes. A la pressió per desarmar Hamàs i Hezbollah s’hi suma que la seva l’aliança amb Rússia ja no és el que era, perquè Moscou ha optat per la diversificació i manté línies obertes amb l'Iran però també amb Israel, Turquia, les monarquies del Golf, Egipte i les diferents faccions de Síria i Líbia. Ara, a més, anys de cooperació petroliera, financera, industrial i de seguretat amb Veneçuela han quedat trastocats per la intervenció de Donald Trump a Caracas. El destí de Nicolás Maduro també ha fet créixer la por que Teheran pugui patir un destí similar. El manual de la mà de ferro que el règim ha aplicat fins ara alimenta el risc d’intervenció militar d’un Donald Trump que estudia una resposta “contundent”.
La por a possibles represàlies militars externes –i el seu efecte tant sobre el règim com sobre els manifestants– se suma a un desastre econòmic que encara pot empitjorar els pròxims mesos. Les previsions del Banc Mundial calculen un augment de la inflació de fins al 60% aquest 2026. L'economia iraniana està destrossada per anys de sancions internacionals paralitzants, mala gestió i corrupció. I la incapacitat del règim ho fia tot a una repressió ferotge contra les aspiracions de llibertat que desafien l’ecosistema de vigilància que espia, persegueix i reprimeix qualsevol intent de protesta o d’expressió mínimament crítica. Però les imatges de la brutalitat, de l’assassinat de manifestants, d’hospitals desbordats i d’aldarulls arreu del país han escapat de l’apagada informativa imposada pel règim. L'aiatol·là Khamenei, de 86 anys, resisteix envoltat dels seus defensors més lleials, entre els quals l'exèrcit de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, que ara controla l'economia, la política i la seguretat de la República Islàmica. El règim iranià és una concentració d’interessos que ha garantit, fins avui, la supervivència d’una teocràcia cada cop més erosionada per la corrupció, la mala gestió econòmica i l’empobriment d’una població que avui demana un canvi de règim. El sistema està corcat.
