Es busquen especialistes en la globalitat

COMENTAVA ALGUNES COSES que el metge de família pot entendre millor que l’especialista, i una metge de família em va renyar: “Nosaltres també som especialistes”. Jo ja m’entenia, els contraposava a l’especialista que ho és en un tros de cos. Però el que em va dir va posar nom al que trobo a faltar al món en general: especialistes en la globalitat. Perquè no es faci realitat la broma que diu que l’expert cada cop sap més sobre menys fins que un dia ja ho sabrà tot sobre res.

Com a defensor de les actituds i mirades que tenen en compte els contextos i com a promotor d’una nova organització més integral de l’atenció a les persones, m’enamora la idea de l’especialista en la globalitat. Els treballadors o educadors socials saben que la gent en situacions vulnerables requereix accions coordinades. A favor, doncs, de l’especialista de capçalera. A favor del que és expert a entendre la quantitat de factors que intervenen en cada problema i, per tant, en cada solució. I a favor també de l’expert-expert, l’especialista en la parcialitat, el que aprofundeixi molt en poc, que és imprescindible i ha de ser boníssim, perquè aprofundint en poc també es pot fer molt, sempre que tinguis algú que et recordi que estàs atenent només un fragment, i que calen l’harmonia i l’equilibri per garantir que arreglar una cosa no n’espatlli una altra. D’aquesta cooperació i mirada holística, d’una combinació acurada entre el zoom i el gran angular, d’una convivència respectuosa i dual entre especialistes en trossos i especialistes en globalitats, en poden sortir fragments de solucions que, degudament encaixades en un trencaclosques més gran, vagin solucionant cada cop més coses. Ho deixo escrit amb el risc que l’article no s’acabi d’entendre per massa especialitzat, o per massa generalista.