Càstig o justícia?

Una parella —ella australiana, ell anglès— decideix fer un canvi de vida radical i s’instal·la a Itàlia, en una casa al bosc on viuen amb el més bàsic i on crien els seus fills de manera alternativa a la majoria. Ara, la justícia italiana ha decidit retirar-los la custòdia dels fills al·legant que les criatures, dos bessons de 6 anys i una nena de 8, no estan escolaritzades, no tenen els serveis bàsics i viuen aïllades. Les criatures estan en un centre d’acollida mentre esperen la decisió definitiva d’una jutge que decidirà què és el millor per a elles. La família ha demostrat, amb dades del ministeri d’Educació italià, que una mestra segueix la seva educació a casa i que els fills juguen amb altres nens i nenes de la zona. Per generar energia tenen plaques solars i treuen aigua potable d’un pou. Els fills no presenten cap signe de maltractament. No tenen ni mòbils ni televisió. No estan vacunats. Cadascú pot opinar, però què s’està jutjant, exactament?

A Itàlia és el tema del moment. Tant és així que els polítics han aprofitat per ficar-hi cullerada. L’extrema dreta, especialment. Matteo Salvini ha defensat els pares i ha aprofitat per recordar que hi ha infants que viuen en condicions pitjors, com els dels assentaments de la comunitat romaní, i que ningú no els diu res. Caldria veure si Salvini hi hagués estat tan a favor si la parella en qüestió hagués vingut de l’Àfrica subsahariana. Giorgia Meloni, per la seva banda, està estudiant el cas amb el ministre de Justícia. I la societat italiana s’ha posicionat majoritàriament al costat de la família. Però ¿per què pensen que millor la família unida, sigui com sigui la família? ¿Per què creuen que no fan res mal fet? Les institucions italianes van tenir notícies d’ells per una intoxicació de bolets que els va portar a tots a l’hospital. ¿És contradictori voler viure de manera alternativa i acabar a un hospital de medicina tradicional? ¿És més contradictori que ser pobre i votar l’extrema dreta? ¿O més que treballar en una multinacional i ser vegà? Faig trampes. Però és només per posar el cap en disposició de pensar abans de jutjar. Entre altres coses perquè tots som fills i no hi ha pares perfectes.

A casa nostra hi ha moltes famílies que pertanyen a una secta catòlica, que tenen molts fills a qui fiquen dins la secta, i els serveis socials no només no prenen la custòdia als pares sinó que se'ls permet que obrin escoles i centres juvenils on tots puguin trobar-se. Les idees que tenen són profundament retrògrades, masclistes i antidemocràtiques; els seus representants han estat denunciats per abusos en diferents països, però continuen funcionant. D'altra banda, el sistema econòmic que tenim afavoreix la desigualtat i fa que molts infants no tinguin cobertes les necessitats bàsiques. I malgrat tot, el sistema no canvia. De la mateixa manera que es permet que hi hagi parelles que comprin criatures a canvi de diners.

Pensem el que pensem, vacunar els fills no és obligatori per llei a tot arreu i la homeschooling no està prohibida. Aquests nens vivien enmig de la natura, no aïllats, convivien amb els seus pares i animals dels quals tenien cura, no tenien mòbils ni televisió i, per a molts, representen un ideal de vida, sense les dependències que ens ha generat el món actual. És això el que es castiga? Molta gent dirà: ni un extrem ni un altre. La pregunta és: ¿qui ha decidit quin és l’extrem? ¿Qui ha decidit, i en funció de què, que uns siguin més intocables que els altres? I de debò: ¿algú es creu que en el que es pensa realment és en el benestar dels infants?