Per la Catalunya gran (1923)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsHem de confessar que, anant per les terres germanes de les Balears, de València i del Rosselló, sentim sovint, els catalans, la dolorosa punyida de constatar que l’afecte germanívol -de germania nacional-és en el nostre cor, però sols excepcionalment en el cor dels altres. Malgrat l’atansament que el moviment literari i les idees regionalistes i nacionalistes han anat produint, és indubtable que la massa resta no sols indiferent, sinó hostil. [...] Quines causes han creat aqueix estat d’esperit? N’hi ha que vénen de lluny, n’hi ha que vénen de la vora, n’hi ha que encara estant produint-se. Trobarem les causes més llunyanes, però tal vegada també les més profundes, en la forma de constitució del reialme de València arran de la conquesta, i en la separació del reialme de Mallorca a la mort de Jaume I. Després (després en els temps, però no en importància) les trobarem en el fet que Catalunya perdés els sobirans propis, la independència política i l’hegemonia nacional, just a l’hora que el Renaixement s’iniciava. Ell hauria donat a les terres catalanes la cohesió i la unitat. Si les terres catalanes haguessin restat lliures durant l’Edat moderna, llur fusió hauria estat un fenomen normal. Però, precisament perquè això no pogué esdevenir-se, s’esdevingué tot el contrari. La consciència de llur solidaritat es va anar perdent. La historiografia i la filologia ens ho demostren prou. Apareixen les històries regionals i es parla de llengües valenciana, mallorquina i menorquina. I com més la consciència s’atenua, més s’accentua la disgregació. A Menorca, on ara justament sembla que un desvetllament vol iniciar-se, no es parla pas de llengua menorquina; es “ralla mahonès, o ciutadellenc, o alahorenc, o ferrerenc”, no menorquí, i molt menys català. [...] I entre les causes pròximes de separació i d’hostilitat figura, en primer terme, la ignorància. S’ha perdut en el poble la noció que la seva parla no sigui sinó una variant de la llengua catalana. S’ignoren, completament, els lligams històrics que l’uneixen amb els catalans. [...] Hi ha també una oposició que podríem anomenar provinciana, en aquesta hostilitat de molts balears i valencians envers Catalunya. […] Hi ha encara una certa animadversió, la menys temible, de veïnat. La mateixa animadversió que hi ha -per exemple- entre mallorquins i menorquins. […] Com combatre aquesta separació entre els components de la Catalunya gran? Combatent les causes, quan puguin ésser-ho. Respectant els fets consumats, quan ja hàgim fet tard per combatre’ls. I proclamant lleialment que la nostra intenció és de respectar-los, que no cerquem sinó una federació amb les regions germanes: federació d’ideals i de voluntats, avui; federació d’estats regionals, demà. […]