Caviar i xampany per a Carolina España

La consellera d’Hisenda d'Andalusia, Carolina España, ha resumit el nou model de finançament que ha presentat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amb unes paraules gastronòmiques tan eloqüents com el seu cognom: “Montero vol xampany i caviar per a l’independentisme”, ha dit, mentre que a la resta d’espanyols els ofereix “el menú del dia però sense postres, i el que és pitjor, és un menú precuinat per l’independentisme”. Si això fos així, i seguint amb el símil, els bascos tenen una societat gastronòmica i els madrilenys un bufet lliure, d’aquells on, si no et menges tot el que demanes, t’amenacen de fer-te pagar, perquè et moderis.

Aturem-nos un moment en la dieta que considera per a nosaltres. Un clixé passat de moda en tots els sentits. Xampany? Com a espanyola hauria de pensar que justament seria millor cava, Corpinnat, clàssic Penedès. O és que es pensa, encara, que el xampany és bo i el que no és xampany fa mal de cap? Caviar? D’acord que a la Vall d’Aran es crien esturions i, per tant, hi ha caviar nostrat (boníssim), però el que tocaria, per excitar-nos, és que parlés, per exemple, de tòfona.

Un menú del dia, si està ben fet, no té per què ser pitjor, ni més de pobre, que el xampany i el caviar. Una amanida de quilòmetre zero, unes escarxofes del Prat, i una carn a la brasa o un peix, com els que fan a la seva preciosa terra, a l’espeto, per exemple, són un luxe comparable al que descriu. Això de les postres va a gustos. A mi sempre m’agrada més acabar amb formatge, i sovint, si hi ha pastís, prefereixo el tallat. “Precuinat”, diu. Vol dir, entenc, de “cinquena gamma”. Tots els cuinats de restaurant es precuinen. L’important és precuinar amb amor.