Ciència i universitat: joves investigadors sense futur

La recerca universitària està en un moment extremadament delicat. La lenta i irregular posada al dia de la investigació a Catalunya des del restabliment de la democràcia ha patit a partir del 2008 -amb l'inici de la crisi econòmica- una greu reculada que l'any que ve encara es pot agreujar si es consuma la forta retallada dels pressupostos generals de l'Estat, que conserva la majoria de competències i recursos a través de centres com el CSIC i de programes de beques com les Ramón y Cajal, dos dels àmbits en què s'estan produint fortes retallades que afecten la continuïtat de projectes i carreres professionals.

La situació dels joves investigadors resulta especialment preocupant. Hi ha dues generacions que ho tenen molt difícil: els més joves, perquè s'han reduït les beques i les places per incorporar-se a equips del país o per anar a l'estranger; i els no tan joves -per sobre dels 30 anys i per sota dels 45-, perquè en molts casos es veuen abocats a tornar a començar de zero, sobretot aquells que havien iniciat la seva carrera a l'estranger i que van tornar amb beques Ramón y Cajal que els asseguraven un projecte per cinc anys i una contractació posterior que no s'està complint. Els seus brillants currículums i trajectòries poden quedar truncats de cop i la universitat i el país perdran el relleu natural i necessari per seguir avançant en la societat i l'economia del coneixement.

Si creiem de debò en la importància dels programes de R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) per sortir de la crisi i enfocar bé el futur, hem d'afrontar un doble repte: a curt termini, Catalunya ha de donar sortida als projectes i les carreres personals en perill; i a mitjà i llarg termini, cal recuperar la prioritat pressupostària per a la investigació científica, connectant la universitat amb l'empresa i replantejant-ne les estructures de funcionament. Ara que s'obren noves vies polítiques per al país, és més necessari que mai fer un plantejament global ambiciós.