El comiat d’En Viladesau

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl concert celebrat el dia 1 de febrer al Palau de la Música Catalana, aplegà una enfervorida multitud sardanista que volia retre testimoni d’afecte i admiració a quatre músics de cobla, en llur comiat. Aquests músics foren: el tenora Ricard Viladesau, el tible Àngel Pont i el flabiolaire Emili Poch de La Principal de La Bisbal i el també flabiolaire Josep Morell de la Costa Brava de Palafrugell. Les cobles La Principal de La Bisbal, Costa Brava i Barcelona donaren vida a un programa excessivament atapeït. A la primera part s’executaren, en versió de concert, sardanes originals de Pep Ventura, Garreta, Serra Corominas, Morera, Serrat (Ramon), Rafael Ferrer, Ruera, etc., servint de cloenda la interpretació a tres cobles de la sardana de Ricard Viladesau Girona 1808. [...] Pel que fa a La Principal de La Bisbal, la seva prodigiosa homogeneïtat, la dicció acurada i expressiva com sempre, foren tal vegada les característiques més dignes d’ésser tingudes en compte. El mestre Conrad Saló dirigeix un conjunt instrumental que no té parió a casa nostra, alguns dels principals definidors del qual són aquests tres instrumentistes que ara deixen la cobla. [...] Parlant de l’amic Ricard Viladesau sols diré que, una vegada més, les seves genials possibilitats es manifestaren de bell nou: afinat, valent, molt segur, incisiu, puríssima la sonoritat, dicció insuperable, en fi, ...una mena de Johnny Hogdes de la tenora. A la segona part del concert s’interpretaren obres simfòniques per a cobla, de diferents autors. Potser calgui dedicar un comentari al poema Fra Garí (per a dues cobles i arpa) de l’excel·lent compositor Feliu Martínez i Comín (qui, a més, dirigí l’execució d’aquesta obra). Tot i que no acabo de veure prou clars els resultats d’una combinació entre cobla i arpa, reconec que el poema sembla molt ben concebut i que el seu interès és inqüestionable. L’arpista Maria Lluïsa Ibàñez acredita un bon domini d’aquest instrument. També em sembla oportú de destacar el Preludi i dansa de Lluís Lloansí, Introducció i dansa de l’inoblidable -malaguanyat- Joaquim Serra, i la famosa Maledicció del comte Arnau, de Toldrà. Aquesta part final del programa fou dirigida -amb la plena responsabilitat que el caracteritza- pel mestre Rafael Ferrer, qui ens proporcionà una versió del poema de Toldrà que superava de llarg totes les que fins avui hem pogut conèixer.