Comptant turistes
El turisme de masses ha produït una activitat laboral digna de menció, que és el recompte de turistes. Els turistes que venen a les nostres terres són comptats i tornats a comptar obsessivament, compulsivament, i de totes les maneres imaginables: per destinacions triades, per país de procedència, per sexes, per classe social, per tipus de turisme (cultural, d'escalada, gastronòmic, de ral·lis, de luxe, de borratxera i totes les varietats i combinacions que vulgueu). Es quantifiquen també els seus hàbits: despesa, pernoctacions, opcions d'oci preferides, etc. El recompte de turistes és l'ocupació d'un nombre de ciutadans gens negligible, i s'ha convertit també en un gènere periodístic nostrat.
El recompte provisional de turistes del 31 d'agost (el recompte definitiu es fa el 31 d'octubre, quan acaba una temporada turística que comença per Setmana Santa) no ha dut grans sorpreses. Si llegim les notícies publicades a l'ARAi a l'Ara Balears, constatem que (cito) “les comunitats autònomes de destinació principal amb més pes en la despesa dels turistes al juliol han estat les Balears (amb el 23,3%), Catalunya (20%) i el País Valencià (13,5%)". Els Països Catalans, doncs, i especialment Catalunya i les Balears, competeixen entre ells, i també amb les Canàries i Andalusia. Catalunya té el rècord de turistes i despesa, a pesar d'una lleugera baixada de l'1,2% respecte de l'any anterior (11,6 milions de turistes fins al juliol, sobre els 55 milions que han visitat l'estat espanyol), amb la particularitat que fan estades més curtes però també gasten més. A les Balears les xifres també impressionen: 8.990.482 turistes fins al juliol (nou milions, en números rodons) i un increment del 4,8% pel que fa a la despesa. Ateses les òbvies diferències pel que fa als respectius territoris, això fa que les Balears ostentin els rècords de densitat de població, i també el de densitat de parc automobilístic.
Les xifres, en tot cas, tornen a desmentir alguns empresaris hotelers i de la restauració de les Balears, que s'han passat l'estiu alertant d'una baixada en el negoci, quan totes les dades apunten cap amunt (i, en el cas de les Balears, en tots els camps d'avaluació). Tal vegada el que succeeix és que els turistes comencen a discriminar l'oferta turística de qualitat acceptable de la que no arriba als mínims exigibles. O dona l'esquena a les opcions fraudulentes, que escatimen servei però inflen preus.
En fi, el sector turístic segueix amb bona salut. Gràcies. Llàstima que el turisme de masses sigui una activitat tan contaminant, i per tant tan obertament incompatible amb la necessitat d'atendre les exigències d'un canvi climàtic cada dia més obvi i visible. També queda la pregunta de la manca de sintonia entre la riquesa generada pel turisme (principal activitat econòmica a les Balears i 12% del PIB de Catalunya) i el fet que la població en risc de pobresa sigui d'un 20% a les Balears i d'un 24,4% a Catalunya, un de cada cinc i un de cada quatre ciutadans, respectivament. Comptar pobres, però, fa menys il·lusió que comptar turistes.