Condecorar els polis del Ventorro
El Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat les condecoracions al mèrit policial que concedirà enguany, un grapat de medalles, diplomes i distincions honorífiques que aniran als policies que, se suposa, hagin fet una feina millor, o més destacada, o més heroica, dins l'obligació que tenen de servir els ciutadans, la convivència i el bé comú. Entre els agents que les rebran hi ha els escortes que van acompanyar el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, el passat 29 d'octubre, durant les hores que va estar absent de tot mentre el País Valencià era arrasat per la DANA i morien dues-centes vint-i-vuit persones. També serà distingit el personal de la Generalitat que estava de guàrdia aquell dia. Van fer, segons la mateixa unitat policial que proposa les condecoracions, i segons el govern que les aprova, una feina digna d'aplaudiment i recompensa.
Avui encara no sabem exactament quant de temps va estar Carlos Mazón tancat dins un reservat del restaurant El Ventorro aquell dia tràgic, ni per fer què, ni amb qui. Mazón en va arribar a donar cinc o sis versions diferents, i després s'indignava, o ho feia veure, amb qui gosés criticar-li que estava en fals. Per no explicar, no va arribar ni tan sols a mostrar mai la factura d'aquell dinar. És lícit preguntar-se, doncs, què hi feien els escortes, també, totes aquelles hores dins el restaurant. Què van dinar; si no tenien ells tampoc cobertura al mòbil dins aquell establiment (com va dir Mazón en una de les seves versions). I sobretot, quina va ser la feina destacada o heroica que els fa mereixedors, a parer de la policia i del govern, d'una distinció que té, a més, el caràcter de vitalícia. Què van fer exactament aquell dia per servir els ciutadans, la convivència i el bé comú, que com hem dit és el seu deure i obligació com a policies.
La condecoració dels policies del Ventorro respon a la lògica del si no vols brou, tassa i mitja que tant agrada al PP. És un comportament seu recurrent: homenatges als corruptes, adulacions als governants o als representants públics que han abusat o fet mal ús del poder. El paradigma d'aquesta actitud sorneguera i abusiva és Aznar, a qui el PP presenta constantment com el millor president de la democràcia espanyola. D'ell en avall podem trobar tants de casos com vulguem, fins a arribar a aquestes medalles tan indignes com els fets per les quals són concedides. Quan la portaveu del govern valencià, Susana Camarero (una altra supervivent de la tempesta política de la DANA) deia que les condecoracions d'enguany “també” inclouen els agents del Ventorro, volia dir que “sobretot” inclouen aquests policies. És l'actitud desafiant que els caracteritza quan se senten forts, i Mazón ara s'hi sent. Un darrer apunt: els ciutadans hauríem de tenir accés a una informació suficient sobre els agents dels cossos i forces de seguretat. No és gaire presentable que, quan es veuen involucrats en actuacions tèrboles, puguin refugiar-se en l'anonimat del número de placa i en un corporativisme opac i malsà.