Les conspiracions existeixen (2006)
De la columna de Xavier Batalla (Barcelona, 1948 - 2012) a La Vanguardia (11-III-2006). Traducció pròpia. Tal dia com ahir de fa vint anys, el periodista Batalla, expert en política internacional i professor de la matèria a la UPF, escrivia aquest article que aportava clarícies sobre un fenomen, el de les conspiracions, que ara revifa a escala mundial. Aquesta tarda a les 18 h, el Col·legi de Periodistes de Catalunya acull el Memorial Xavier Batalla amb una taula rodona d’experts titulada Desordre mundial.
L’11-M és una data idònia [feia dos anys dels atemptats a Madrid], si fem cas als actuals dirigents del Partit Popular, per engruixir el sac de les teories de la conspiració. Abans dels atemptats a Nova York i Washington, gent aparentment racional ja deia que estava convençuda que l’ONU va ser un invent d’extraterrestres. Ara la cosa és més greu: l’11 de setembre ha estat un revulsiu per a la indústria de la teoria de la conspiració, teoria que resulta popular. Les conspiracions, tanmateix, existeixen. La història demostra, per exemple, que mai no ha estat fàcil justificar una guerra que no hagi estat pas la resposta a una agressió, per la qual cosa alguns varen decidir en el seu dia donar una empenteta. La guerra de l'Iraq, sense anar més lluny, passarà a la història com un exemple paradigmàtic, tot i que no pas únic. A la crònica estatunidenca abunden els casos en els quals l’excusa per anar a la guerra està rodejada de circumstàncies controvertides que fan les delícies dels amants de la teoria de la conspiració, alimentada tant pels que no pensen bé del poder com per molts que es guanyen la vida pensant en el poder. [...] Hi ha ocasions en què les teories de la conspiració, per extravagants, es giren en contra dels seus inspiradors. És el cas que va provocar la declaració de guerra al Japó per part dels Estats Units. La decisió estatunidenca d’anar a la guerra va estar més que justificada, però els republicans contraris al New Deal van creure descobrir un filó per acusar Franklin D. Roosevelt. L'oposició va acusar el president demòcrata de conèixer per endavant l’agressió japonesa i d’haver-la utilitzat per assegurar-se l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. I les acusacions republicanes van sobreviure al president. [...] Ara tenim la guerra de l'Iraq. Dues revelacions recents han tornat a escalfar el debat sobre la decisió de George W. Bush d’anar a la guerra. Per una banda, Philippe Sands, professor a la University College de Londres, ha escrit que Bush va arribar a capficar-se tant per la infructuosa recerca de l’armament de destrucció massiva de Saddam Hussein que, en una reunió a la Casa Blanca el 31 de gener del 2003, dos mesos abans de la guerra, va dir a Tony Blair que havia pensat “utilitzar avions de reconeixement U2 pintats amb els colors de l’ONU”. El president hauria afegit: “Si Saddam dispara contra ells, violarà les resolucions de l’ONU”. [...] Quines lliçons cal extreure d’aquests casos? Un expert en política exterior estatunidenca, Morton Keller, professor a Harvard, n’ha extret dues: una d’elles remarca més si cal que sovint s’ha anat a la guerra amb arguments més que discutibles; i l’altra adverteix que l’oposició política cal que manipuli amb molta prudència els materials d’aquesta mena. No és pas aquest el cas d’aquí, on la teoria de la conspiració es confon sovint amb una potineria maldestra, sobretot quan és la cúpula d’un partit derrotat electoralment –alguna cosa devia fer malament– la que alimenta la teoria de la conspiració per tal de mantenir-se en el poder. [...]
Xavier Batalla, 2006