I de cop la realitat ens bufeteja (2012)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Jaume Serrats i Ollé (Barcelona, 1944-2023) a l’ARA (13-VIII-2012). Periodista, advocat i professor universitari, Serrats va morir el passat 19 d’agost. Va destacar en la direcció de diaris (Catalunya-Express, Avui) i va exercir càrrecs de responsabilitat en la política cultural catalana. Com a vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va tenir un paper rellevant en la defensa de la llengua. 

 

I de cop la realitat arriba i ens bufeteja. I aleshores ens adonem que no vivim en un país normal. Vegem-ho. Fa uns dies vaig perdre el mòbil, un Orange, i fets els tràmits per bloquejar el número vaig anar a Vic a adquirir-ne un altre. De manera molt amable, fins i tot m’ofereixen un nou aparell gratuït per fidelitzar-me. Res a dir. Quan arribo a casa, l’intento configurar i comprovo que no hi ha l’opció de la llengua catalana. Hi ha 18 idiomes, gran part dels quals amb menys parlants, però ni rastre del català. Torno a la botiga i demano si és que no hi ha models en català. Afortunadament n’hi ha. Però no me’l poden canviar perquè no està previst. Si el mòbil tingués un defecte tècnic, cap problema, me’l canviarien; però que aquest aparell no disposi de la llengua pròpia de Catalunya no és cap defecte. Encara més, em diuen que la meva obligació, si volia un mòbil en català, era demanar-ho expressament. I m’ho diuen a Vic, la ciutat on, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 96% dels ciutadans entenen el català i el 86% el saben parlar. Fins aquí l’anècdota. Aleshores t’adones que no vius en un país normal. Que els castellanoparlants tenen la vida resolta. I et preguntes: per què un catalanoparlant ha de tenir una inferior qualitat de vida? Per què la seva identitat no ha de gaudir de les prestacions que el progrés tecnològic posa al seu abast? Tornem a ser en la llarga i fastigosa cursa d’obstacles. S’ha aconseguit que avui les televisions de Catalunya emetin en català les pel·lícules i sèries que ja hagin estat doblades per Televisió de Catalunya: la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació els en cedirà el doblatge. Però encara no es pot dir el mateix dels continguts dels DVD, i ja se sap el que passa a les sales de cinema malgrat la legislació aprovada i el bonrotllisme governamental. Per què l’estat espanyol no compleix el mandat constitucional de donar a la llengua catalana especial respecte i protecció? [...] El president de la Generalitat va dir textualment en el darrer ple: “Amb la meitat del pacte fiscal, Catalunya faria dèficit zero i encara sobrarien diners per no haver de fer els ajustos que estem fent”. Darrere aquesta asseveració hi ha xifres, balances fiscals, informes... i demostra l’ofec econòmic a què l’Estat sotmet Catalunya i que ignoren els mitjans espanyols. Els demòcrates sabem que la independència només arribarà quan la vulguin molts dels que avui encara no són independentistes. Però aquest exercici només serà lliure si qui el practica disposa de tota la informació. El futur de Catalunya dependrà de la informació que els fets i la realitat aportin. Dependrà tant de l’indignat perquè adquireix un mòbil que no conté la llengua pròpia del seu país com del ciutadà de Catalunya monolingüe en castellà desesperat perquè no sap que l’asfíxia financera està limitant els seus drets. Sentiments i interessos que són la força que mou els pobles.