Els deliris de Miguel Bosé i Pablo Motos
Fa cinc mesos La Sexta va emetre un reportatge a Equipo de investigación titulat Bosé, el negacionista en què aprofundien en la degeneració del discurs públic de Miguel Bosé, obsessionat en difondre tota mena de teories conspiratives. També denunciava les col·laboracions del cantant amb metges inhabilitats i curanderos. El programa es preguntava per què aquest personatge podia continuar escampant tota mena de disbarats sobre tractaments mèdics, plantejaments científics, la sanitat o la política, i el considerava un perill per a l’opinió pública.
Paradoxalment, aquesta setmana, Bosé ha tornat a la televisió, en una entrevista a El hormiguero, del mateix grup mediàtic. Les seves declaracions s’han arrossegat tota la setmana. L’estratègia hipòcrita és la de sempre: es convida Miguel Bosé, se li deixa dir els seus disbarats habituals, i després serveix de munició viral a tota mena de programes que fan tertúlia sobre el seu estat de salut i les tonteries que ha explicat. Després, el món del reporterisme audaç, es pregunta com pot ser que es continuï donant cobertura a aquest individu, com si fos un altre misteri.
En aquesta última entrevista de Pablo Motos, el presentador es va tornar a recrear en l’estat de salut de Bosé. I, per enèsima vegada, vam tornar a ser testimonis d’una operació de blanqueig sobre el renaixement de l’artista que no és altra cosa que pura fantasia especulativa fruit dels deliris del personatge. Tornava la farsa de la infecció de queixal i que el problema que tenia era de “cierre de cuerdas”. Però Motos insistia en aprofundir en la seva teoria de vida, en preguntar-li per tota mena de dietes i tractaments i en consultar-li el seu dia a dia d’una lluita heroica. Hi ha una necessitat morbosa per fer-lo parlar sobre qüestions existencials, com si Bosé fos un filòsof que es dediqués al món terapèutic. El blanqueig mediàtic del cantant i l’obsessió dels periodistes per donar-li corda, seguir-li la veta i normalitzar la seva actitud i les seves teories és extraordinària i tan perillosa com tota la porqueria pseudocientífica que deixa anar Bosé, que continua destruït com sempre. Després tothom hi suca pa i fa escarafalls.
Una vegada més, Motos va aprofitar el seu convidat per continuar lamentant la falta de llibertat d’expressió, sabent que el cantant s’hi sumaria amb facilitat: “Con lo políticamente correcto nos quieren convertir en un rebaño sin personalidad”, deia el presentador. I Bosé assegurava que havíem perdut la llibertat que hi havia als anys 70 i 80. “El precio que paga uno por decir lo que piensa es muy alto”, reiterava Motos. I això ho deien dos senyors en prime time. Un amb programa propi i líder d’audiència, l’altre a punt de començar una gira per Espanya i Llatinoamèrica (i que ja veurem com l’acaba). Aquest és el preu que paguen i la coerció que pateixen.