Despeses d’empresa

Llegim a l’ARA que un informe de l’oïdora (desconeixia l’existència d’aquesta figura o ens) sobre les despeses dels grups parlamentaris catalans durant el 2024 “torna a aixecar polseguera”.

Vox va pagar amb diners del Parlament “un àpat amb diputats i assessors del grup organitzat” que va costar 2.605 euros, dels quals 184 eren alcohol d'alta graduació. Ja ho han retornat, i em sembla molt bé. Junts va gastar uns 47.500 euros en desplaçament, àpats i organització d'una jornada de treball a Bèlgica amb 60 persones. No està detallat.

No sé quanta gent va participar en aquest dinar de Vox. A l’informe s’esmenta només "alcohol d’alta graduació"; per tant, no hi ha vi i cervesa i, en canvi, sí que hi podria haver whisky o gintònics, qualsevol altre còctel, o potser algun didalet de grappa o orujo. Un àpat de 2.605 euros del qual només hi ha 184 euros en alcohol és molt desproporcionat. Vull dir que 184 euros és poc, si tenim en compte que en van gastar 2.605 en total.

Els dinars de feina fan més mal que bé al sector de la restauració i la viticultura. José María Aznar dient “¿Me va a decir usted las copas que yo tengo o no tengo que beber?”, o Mazón a El Ventorro trigant més del compte en un dia importantíssim, perquè potser va pelar una gamba i va xarrupar xampany del que surt a les pel·lícules, o un partit polític fent gintònics amb herbetes... allunyen la gent jove, allunyen la gent que considera honesta la seva feina. Entenc molt bé que han de cobrar dietes, tot i que els autònoms, quan anem a fer feina no remunerada (d’aquesta en tenim molta), no ens les podem desgravar, i tot i que els periodistes, quan van a informar sobre les seves activitats, s’enduen una carmanyola. El menjar i el vi mai poden semblar un excés de ricatxos. Han de ser paisatge, cultura i conversa ociosa. Gaudir d’aquests plaers quan els pagues tu amb el teu esforç és el que cal fer per homenatjar els que s’hi dediquen.