En tal dia com avui (1976)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSArticle complet de Josep Mainar i Pons (Barcelona, 1899 - 1996) al diari Avui (11-IX-1976) sobre el setmanari La Sardana, una de les publicacions del catalanisme cultural que van ser clausurades fa cent anys pel dictador Miguel Primo de Rivera. Aquella revista sardanista proscrita pel general colpista va trobar després continuïtat com a butlletí mensual de l’entitat Foment de la Sardana. Josep Mainar era d’ofici ebenista, decorador, dissenyador de mobles, i alhora historiador de l’art, folklorista, professor al FAD i a l’Escola Massana. Articulista a Mirador i a D’Ací d’Allà (periòdics de prestigi en els anys 1930) va dirigir l’edició de l’obra en tres volums titulada La sardana (1970).

La premsa sardanista en uns Onze de Setembre

La publicació de la revista setmanal La Sardana es produí ininterrompudament al llarg de cent dinou setmanes, que van del maig del 1921 a setembre del 1923. Les planes de cada número comprenien informació de tot Catalunya, amb recensió dels actes més importants; editorials de sentit ideològic i varietat d'articles i estudis dels problemes de la dansa, dels ballaires i dels músics; prosa literària i poesia pura, o en funció de suport a obres sardanístiques per a cor. La música hi era comentada amb esperit pedagògic, ponderant l'aire popular de les peces senzilles, o els mèrits de composició en obres ambicioses. Sovint hi col·laboraven escriptors i poetes de renom, així com compositors de prestigi, i hom no estalviava pas alguna o altra polèmica. La revista, més tard, tingué seguida amb ritme mensual i fou emparada com a Butlletí del Foment de la Sardana de Barcelona. La revista, doncs, forní la summa ideològica que avui coneix el sardanisme; hi comptava la singularitat del ball i la peculiaritat dels exercitants; el sentit terral i el civisme del comport d'homes i dones, noies i nois. La Sardana agafà tres vegades la data de l'Onze de Setembre, i en cada una publicava treballs i poemes de segell patriòtic. Èpoques conflictives i seqüeles s'han encadenat i han privat que el sardanisme actual, amb més potència i més formació, compti amb un òrgan de comunicació, avui indispensable com mai, havent-hi com hi ha centres d'irradiació sardanista aleshores impensats. Per una revista del sardanisme que no tenim! Això clamava un dia Josep Miracle [escriptor i lingüista. Sants, Barcelona, 1904 - 1998], des de la trona en aquesta pàgina. Esperonem ara les entitats nostres cap a una acció profitosa en aquest sentit. Avui, Onze de Setembre.