No créixer més en turisme
Sembla un bon propòsit per començar l'any, i és el que va anunciar fa pocs dies el comissionat de Turisme de Barcelona, José Antonio Donaire, en declaracions a l'ACN: “Existeix un consens sobre no créixer més en places turístiques a Barcelona”. No créixer en places turístiques implica no créixer, tampoc, en nombre de visitants. Barcelona va rebre 12,7 milions de turistes l'any 2024, i aviat coneixerem la quantitat exacta que van visitar la ciutat el 2025, que s'espera que estigui al voltant de la mateixa quantitat.
Barcelona s'ha balearitzat, que vol dir que s'ha entregat (ha estat entregada) al turisme massiu. Les xifres s'han més que triplicat en els darrers vint-i-cinc anys: dels quasi quatre milions de turistes que rebia Barcelona l'any 2000 s'ha arribat als esmentats 12,7, que tanmateix no és la quantitat més exorbitant de visitants en un any: aquest rècord pertany, esclar, a la mítica temporada de l'estiu del 2019, que encara fa posar els ulls en blanc de nostàlgia a bastants empresaris del sector. En aquell darrer any de l'era prepandèmica Barcelona va assolir els 14 milions de visitants, i alguns no veien que el creixement pogués tenir sostre.
Ara sembla que sí, que el límit es deu començar a veure. Però les xifres, i la resposta que reben per part de les administracions, van en sentit contrari a la intenció d'aturar el creixement turístic: el 2024, l'aeroport del Prat va rebre 55 milions de passatgers (el màxim establert per l'actual pla director d'Aena per a aquest aeroport), i el Port de Barcelona va registrar 3,5 milions de creueristes, arribats en prop de 800 creuers. Són números encara més cridaners quan recordem que, no fa tant de temps, es va debatre sobre la necessitat de limitar l'entrada de creuers als ports de Barcelona i de Palma, a causa del seu impacte extremadament negatiu en els fons marins, i també a les ciutats on recalen. Pel que fa a l'aeroport, el Govern de Catalunya, amb el ple suport del govern d'Espanya, lidera el projecte d'ampliar-lo per poder arribar als 70 milions de passatgers a l'any (sense fer malbé l'ecosistema de la Ricarda, només faltaria).
Així, el comissionat anuncia un consens per aturar el creixement turístic, però la planificació en equipaments indica el contrari. Hi ha una altra xifra que cal tenir en compte: els 1,5 graus que marquen el llindar establert als Acords de París com a màxim augment de la temperatura del planeta. La comunitat científica coincideix a alertar que superar aquesta fita és perillós, i que la superarem en els anys vinents. El turisme és una activitat molt especialment contaminant, i també una de les que es veuen més afectades per les condicions climatològiques. Per altra banda, aquest any ha estat el primer que la guia Fodor's ha desaconsellat viatjar a les Balears i Barcelona, específicament, a causa de la saturació turística. Més que començar —tímidament— a parlar de no créixer en turisme, és hora d'afrontar la necessitat de decréixer, i de plantejar alternatives a la sobreexplotació turística.
