Dia de les Dones: el perill de fer passos enrere

En les últimes dècades ens havíem acostumat que cada Dia de la Dona les estadístiques i els estudis assenyalessin que, tot i el camí pendent de recórrer, a poc a poc s’avançava cap a l’equiparació de gèneres. Ara, però, ja no és tan clar que aquesta tendència continuï. Els especialistes avisen que alguns adolescents, aprofitant les xarxes socials i les noves tecnologies, reprodueixen comportaments masclistes que es creia que s’havien eradicat. El món de la publicitat, el de la música de masses (vegeu l’ARA de diumenge), el dels videojocs... continuen oferint una imatge de la dona supeditada al rol masculí. El masclisme envaeix la televisió en els més diferents formats, des dels realities a suposats programes d’entrevistes. I en el món laboral la bretxa salarial entre homes i dones està enquistada des de fa 20 anys. Amb aquest panorama és lícit preguntar-se si, en lloc d’avançar, no estem fent passos enrere i deixant que un neomasclisme, disfressat i més subtil si es vol, s’obri pas i campi entre nosaltres.

Un dels principals motius que impedeixen a les dones situar-se en un pla d’igualtat respecte als homes és la desigualtat econòmica. És un peix que es mossega la cua. Com que solen sacrificar la vida professional per poder conciliar millor, moltes dones es veuen abocades a feines més precàries, a temps parcial i, en definitiva, a tenir molts menys ingressos que els homes, de manera que n’acaben sent dependents. El risc de pobresa també ha crescut més els últims anys entre les dones que entre els homes, tal com consta en un estudi de la Taula del Tercer Sector.

Fins que no trenquem aquests cercle viciós no aconseguirem una igualtat real. No serveix de res lamentar-se perquè hi ha poques dones directives o en llocs de responsabilitat si no s’ataquen les causes de la desigualtat, si no es canvien pautes culturals, per exemple respecte a la cura dels fills i les tasques de la llar, o si no es modifiquen els horaris de feina. No n’hi ha prou amb campanyes de conscienciació: ha arribat l’hora d’impulsar canvis de debò en la societat. I el dels horaris no és el menys urgent.