Un dia més a l’oficina del català

Ha dit el departament d'Educació que la resolució judicial d'aquest dilluns contra el català no suposarà cap canvi en el dia a dia de les aules catalanes. Però ha fet curt: en realitat, tampoc no suposarà cap canvi en el dia a dia de la llengua catalana, perquè la resolució en qüestió és un capítol més en els llibres que contenen els tres segles de prohibicions, persecucions, multes i limitacions del català, dictades per Espanya.

Igualment, tampoc no suposarà cap canvi en el dia a dia dels catalanoparlants i d’això que ara se’n diu experiència d’usuari. Perquè per més determinació que algú posi per viure en català amb normalitat a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, sempre hi haurà un partit polític, un grup de pressió nacionalista espanyol ben finançat, un tertulià cosmopolita, un columnista amb complex d’inferioritat o una resolució judicial –valgui la redundància– que treballarà perquè el català, ja que no es pot prohibir, sigui presentat com una llengua conflictiva i pesada, i com una amenaça a la unidad de destino en lo universal. Ara a les escoles ja no s’amenaça els nens amb rentar-los la boca amb sabó si parlen en català, però amb resolucions com aquesta es practica la destrucció sistemàtica de l’autoestima social per la llengua.

Per si tot això no fos prou, mentre continua la persecució, la immersió topa amb la demografia: com es pot immergir ningú en una llengua que fora de l'aula sent poc, molt poc o mai? I els infants, que són una esponja i aprenen el català, en paral·lel aprenen el valor d’ús i el prestigi o el rotllo que té una llengua. I això ja afecta cada cop més aquells que parlen català a casa. Les resolucions judicials contra el català fan de complement de la tempesta perfecta.