Els dictadors disparen contra el seu poble

No ha estat cap sorpresa que un president que va ser capaç d’enviar la gent a assaltar el Capitoli perquè el col·legi electoral no el proclamés perdedor de les eleccions ara sigui capaç d’enviar els marines contra manifestants i militaritzi l’ordre públic contra la voluntat del governador de Califòrnia. I si algun dia els ordenés disparar tampoc no seria estrany, perquè això és el que fan els dictadors: disparar contra el seu poble. Donald Trump troba el seu hàbitat natural en el caos polític i en el conflicte civil, i no desaprofitarà cap oportunitat per abusar del seu poder, perquè això li permet actuar de president dur i, sobretot, de líder necessari per frenar els avalots que s’aniran estenent per tot el país i que ell mateix ha provocat amb les seves persecucions contra els immigrants. Recordeu que el referent espanyol de Trump és Vox.

Mentrestant, la presidenta de Madrid, que també s’emmiralla en Vox, copia la repressió de Trump contra les protestes a les universitats a base de multes. Avui se’n va d’una reunió quan sent parlar en basc o en català i demà ataca el dret a la manifestació. Esclar que Ayuso té les mans lliures per retratar-se amb Milei i per fer el que vulgui en general, des del moment que Feijóo es fa la foto de la vergonya, abraçat públicament amb Mazón, responsable polític de la mort de 224 persones.

En això anava pensant aquest dimecres al matí quan he vist entrar una ambulància de la Creu Roja al campus del Raval de la Universitat de Barcelona. Sabia que la selectivitat era estressant, però no tant. Després he sentit a la tele que, com que feia molta calor, havien desplegat assistències d’urgència, i que els examinands podrien entrar a l’aula amb una ampolla d’aigua. Ves que algun dia no els calgui per treure’s els gasos lacrimògens dels ulls.