Dies d’extrems climàtics
Escalfament. El món viu la setmana més calorosa mai registrada i està previst que en vinguin més. Europa, els Estats Units, la Xina i l’Àrtic arribaran a temperatures inèdites. El termòmetre es dispara a diverses regions del planeta, mentre els científics anuncien episodis meteorològics cada cop més extrems: la Xina va arribar diumenge a la temperatura rècord de 52 graus centígrads; hi ha hagut inundacions mortals als Estats Units, Corea del Sud, l’Índia i el Japó, i Califòrnia torna a cremar, un estiu més. Però si entre el 1971 i el 1995 la superfície arrasada pel foc en aquest estat nord-americà va ser de 361 km² de mitjana a l'any, des del 1996 fins avui l'àrea incendiada s'ha multiplicat per cinc, fins als 1.710 km² anuals.
La calorada ens aixafa però l’angoixa que pot provocar el mapa general d’aquest escalfament global és encara més potent. El continent europeu és la regió que més ràpidament s’escalfa de tot el planeta. Segons un informe sobre el canvi climàtic finançat per la Comissió Europea, les temperatures a Europa estan pujant el doble de la mitjana mundial, i més ràpid que a qualsevol altre continent. Els oceans més càlids augmenten la quantitat d'aigua que s'evapora a l'aire i creix el risc de precipitacions més intenses. Però també s’ha estès la sequera a nivell global, en freqüència, en intensitat i en superfície.
Negacionisme. Segons l'Organització Meteorològica Mundial, la Terra no ha experimentat res semblant des que a la dècada del 1850 es van començar a registrar les temperatures, però així i tot el canvi climàtic –la seva existència i els seus efectes– s’ha convertit en un terreny de confrontació política i d’interessos. Hi ha una polarització física en la intensitat dels fenòmens meteorològics que afecten d’una manera o altra la vida arreu del planeta, però també hi ha una polarització política a l'hora de reaccionar-hi.
Amb els termòmetres superant els 40 graus i l’acceleració dels fenòmens extrems que impacten sobre els nostres ecosistemes, negar el canvi climàtic cada cop és més complicat, així que diversos estudis demostren com la tendència a l’alça en aquests moments és desacreditar qualsevol proposta de mitigació, adaptació i transició. La relativització dels efectes guanya terreny al negacionisme; i la crítica i la tergiversació sobre les actuacions necessàries per combatre la crisi climàtica són el nou terreny del tot s’hi val: des de la mentida viralitzada que la Comissió Europea està considerant “confinaments climàtics” per la contaminació, fins als discursos contra la suposada “tirania verda” que significa la transició cap a una economia i una societat més sostenibles.
Impacte. L’objectiu del negacionisme i els seus discursos és explotar el malestar per l’impacte d’aquesta intensitat climàtica, però també pels costos de fer-hi front. Per això l’antropòleg econòmic Jason Hickel explicava en una entrevista l’ARA que per a “un creixement verd” primer cal política social i després política ecològica. Des de les protestes dels armilles grogues francesos contra l’impost als carburants que volia Emmanuel Macron fins a Donald Trump renegant de l'Acord de París contra el canvi climàtic perquè, segons ell, li preocupaven més els habitants de Pittsburgh que els de la capital francesa posen l’accent sobre l’impacte social d’una transició que alimenta la sensació d’incertesa. Però el canvi climàtic és una realitat i s’acaba el temps per aconseguir revertir-lo. En temps d’extrems climàtics i esgotament emocionals, l’estrès hídric guanya terreny i avui tornarem a tenir temperatures de rècord.