EL CONCEPTE de dieta mediàtica , o dieta cultural , m'agrada perquè suggereix que estem parlant d'alimentació, i se'n dedueix la necessitat de trobar un bon equilibri. És bastant clar que la riquesa i la varietat són virtuts de tota dieta, i que potenciar ingredients saludables i controlar els tòxics és imprescindible. Per això cal assumir que en els últims anys hi ha hagut un canvi radical, amb la incorporació d'aliments nous, i d'àpats nous. Ras i curt, ara piquem tot el dia. Les xarxes socials ens van distraient la gana, ens proporcionen plaers (o disgustos) instantanis i ens fan creure que estem al dia de tot i aprenem molt. Les proporcions són molt diferents. Ara que anem picant tot el dia, que anem rebent inputs de manera permanent, ens hem acostumat a anar digerint de forma ràpida, però tenim més dificultats de concentració, d'aprofundiment. I un aliment més pesat no sabem ni mastegar-lo ni assaborir-lo ni pair-lo. És normal, tot són hàbits. I procuro no ser classista en cap sentit, tampoc en aquest. Però hi ha una evidència, i és que si no fas cap àpat de qualitat, amb temps, ben assegut i en bona companyia, la dieta és pobra. Per un sentit d'equilibri bastant intuïtiu, des que llegim tuits i posts i fullegem enllaços tot el dia, em convé de tant en tant fer una cura, ordenar un canvi de menús, trobar espais per agafar gana, i abocar-me a lectures llargues i absorbents que em regenerin. Intueixo que els llibres gruixuts sempre trobaran lectors, si la dispersió no impedeix als seus autors escriure'ls.