La dissociació plàstica del 36 al 39

[...] Del 1936 al 1939, abolida o críptica la mentalitat Lliga, l'evolució social tendeix a unir en un sol grup, de tendència liberal, les mentalitats procedents de l'òrbita d'Acció Catalana i de l'Esquerra. Aquest grup nou sovint sembla participar en un entusiasme revolucionari de tipus intel·lectual, però més sovint, per contra, sembla reaccionar davant situacions radicals de fet, en una curiosa defensa del món pre-revolucionari, que tenyeix de reaccionarisme el seu art.

Una situació privilegiada permet a aquest grup de presidir l'art oficial.

Els edificis corporatius i del Govern retraten la mentalitat dominant del grup liberal. Dues conselleries van rebre un local propi, en aquest període, la de Finances i la de Cultura. A Finances trobem l'arquitectura de Mestres Fossas, amb el seu postcubisme sumptuós de pans de marbre i copes de bronze, i les pintures murals de Josep Obiols, d'un noucentisme molt 1911, sobre temes històrics, com el Consolat de Mar i la Taula de Canvi.

Si a Finances hi hagué una clara voluntat conservadora, a Cultura el sentit reaccionari de la instal·lació va ésser molt més marcat. Hom va triar l'ambient versallesc del Palau Robert (Passeig de Gràcia-Dia-gonal), que fou moblat, sota la direcció de Bonet Ayet, amb exquisideses no menys versallescques, utilitzant tot el repertori de catifes, gobel·lins, aranyes de cristall, mobles de tortuga i de bronze, miralls, canelobres, rellotges de consola, etc. [...]

Però la mentalitat socialdemòcratica europea que dominava en el cercle dels arquitectes capdavanters va fer possible el caràcter racional de les abundants instal·lacions escolars de l'època i dels projectes urbanístics, com el de sanejament del Districte V de Barcelona. Un número especial de la revista A.C. del GATCPAC dedicat a la Revolució, partia del tema corbusierenc "L'ambient fa l'home", per a predicar una salvació col·lectiva a través de l'arquitectura i de l'urbanisme. Dos di- rigents del GATCPAC van tenir un pa- per important en aquell moment: Sert i Torres Clavé.

Alexandre Cirici-Pellicer 1962