Com donar munició a Díaz Ayuso

Dilluns Antena 3 premiava l’espectacle del cap de setmana d’Isabel Díaz Ayuso a la Conferència de Presidents entrevistant-la al programa de Susanna Griso. La periodista la rebia amb un vídeo de presentació inaudit. Imatges alentides d’ella saludant amb la mà i somrient. I atenció, hi posaven una música tremendament sensual. Sonava la cançó More, more, more cantada per Andrea True Connection, que abans de dedicar-se a la música havia sigut actriu porno. El vídeo de presentació demostrava una fascinació eròtica per la presidenta de Madrid. Ayuso va mirar-se el vídeo amb satisfacció i va agrair-lo: “Soy fan de la música que habéis puesto”. Tot al seu gust. No és d’estranyar, perquè tenia efluvis de sex symbol i regalimava sexisme: difícilment es presentaria així un càrrec polític mascle.

Ayuso va desplegar el seu tradicional rol de víctima i a Susanna Griso ja li anava bé. Encara més, la periodista va entrar en valoracions que anaven més enllà de la informació estricta. Per recordar-li la crispació del divendres anterior, la presentadora va recordar la qüestió dels auriculars de traducció: “En el fondo, Pedro Sánchez, cuando pone pinganillos por primera vez en una Conferencia de Presidentes, lo hace porque evidentemente quiere generar un cierto conflicto con las lenguas cooficiales, como se ha visto ya en Europa o en el propio Congreso”,va afirmar Griso. Ayuso va afegir més llenya al foc qüestionant els coneixements lingüístics dels presidents català i basc: “Hablan las lenguas cooficiales que no dominan ni ellos mismos pero que las utilizan para esto”, va sentenciar. I Griso ni es va immutar. En el seu afany de servir-li munició perquè s’esplaiés amb contundència, la presentadora li va oferir unes declaracions que el seu tertulià habitual Gonzalo Miró havia pronunciat recollint un premi al País Basc, on declarava des del faristol que li hauria agradat fer l’agraïment en euskera perquè així els bascos no es pensessin que tota la gent de Madrid “son unos catetos”, en una clara al·lusió a Ayuso. Ni aquell premi havia tingut transcendència ni el tertulià és rellevant en l’esfera política, però Griso va tenir ganes de servir el cap del seu tertulià en safata perquè Ayuso hi clavés les dents i hi fes sang. Atresmedia no va desaprofitar l’oportunitat i aquella mateixa tarda portaven Gonzalo Miró a La Sexta, al Más vale tarde, perquè repliqués una altra vegada a Ayuso. Com a esquer del programa, per anunciar el nou round del combat, feien un vídeo sensacionalista amb lletres majúscules, imatges alentides, so de tambors i música d’acció. Ayuso tornava a ser la protagonista èpica del muntatge, amb primeríssims primers plans dramàtics. El tertulià estava sent utilitzat per la cadena per perpetuar l’espectacle de la presidenta de Madrid i les seves polèmiques prefabricades i incendiàries. Perquè es tracta d’això, de permetre-li que s’apropiï del relat, que marqui ella l’agenda i promocionar-la amb tants vídeos com sigui possible amb èpica i càmera lenta.