Dos procediments per l'emancipació

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Dos procediments s'ofereixen per a la renaixença, i el bé de Catalunya, com dos camins davant del viatjador. L'un és el d'Irlanda i Hongria fins als nostres dies, el de Portugal en temps dels Felips, el de Bèlgica en el segle passat i l'any 1830, el dels Estats Units nord-americans: treballar per l'autonomia administrativa i fins per la política, prescindint de les altres regions que formen la nació, mirant-les com si fossin estrangeres i fins hostils. [...] Els portuguesos sota els Felips no s'anomenaven espanyols, ni volien altre nom que el de portuguesos. A son treball d'emancipació no hi cridaren, per exemple, els catalans ni cap altre poble d'Espanya. S'aprofitaren, sí, l'any 1640, de l'alçament de Catalunya, per alçar-se cinc mesos després. [...] Aquesta pràctica sols pot valer-se'n una nacionalitat que sigui materialment prou forta per imposar temors a l'Estat que la reté sota sos dominis. [...] L'altra pràctica que s'ofereix per a la renaixença i el bé de Catalunya és un procediment més complicat, més difícil si es vol; però potser més segur. És el procediment de la unió i la confraternitat que naturalment i per ell mateix s'imposa a les nacionalitats que no tenen prou força material per vèncer l'Estat o nació dels abusos de la qual volen emancipar-se. És el camí assenyalat per En Clarís l'any 1640, [...] és el procediment que no deixa rancors ni motius d'hostilitat, sinó d'harmonia, entre la nacionalitat que vol emancipar-se i la majoria de les altres que formen la nació. Aquest és el camí que li convé a Catalunya. No és poc l'avantatge d'estalviar fàcilment la lluita material, tan desmoralitzadora, tan fàcil d'allargar-se, tan cruel. No és poc l'avantatge de poder servir-se poderosament dels medis legals de l'Estat o nació centralista, no és poc el de reunir més simpaties, per aquests motius, quant molts naturals de la nacionalitat que es tracta d'emancipar, són, com no pocs catalans, gens entusiastes, indiferents o contraris a l'emancipació -i quan la força material és insuficient per resistir la de l'Estat central. [...]