L’economia de les regions d’Europa (1994)

De l’article del catedràtic Francesc Granell (Barcelona, 1944-Girona, 2022) a l’Avui (14-III-1994) quan aquest economista i advocat era director a la Comissió de les Comunitats Europees. El Comitè de les Regions –òrgan que va presidir Pasqual Maragall entre 1996 i 1998– va ser una de les iniciatives impulsades ara fa trenta anys per Jacques Delors (París, 1925-2023), l’expresident de la Comissió Europea que va morir el passat 27 de desembre. 

Els passats 9 i 10 de març [1994] va tenir lloc al nou hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les la reunió constitutiva del Comitè de les Regions, establert pel Tractat de Maastricht com a òrgan consultiu de la Unió Europea i que suposa un pas endavant molt important respecte al Consell Consultiu de les Administracions Locals i Regionals de la Comissió Europea, que havia funcionat des de 1988. Com és sabut, la posada en marxa del Comitè s’ha retardat més del que es preveia com a conseqüència de les batalles per la denominació dels representants regionals i municipals de tots i cada un dels països membres de la Unió Europea. D’altra banda, la mateixa sessió constitutiva va veure de nou la batalla entre representants de governs regionals i representants d’administracions locals a l’hora d’escollir president. L’elecció inicial del president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i al mateix temps alcalde de la Canorga (Losèria) que d’aquí a dos anys cedirà la presidència a Pasqual Maragall per completar el mandat global de 4 anys, va representar el compromís entre els municipalistes i els regionalistes molt més que el compromís entre els que donaven suport a un candidat UDF-PR i els que en preferien un de socialista. Però deixant al marge aquesta batalla política i amb la reafirmació feta, un cop més, pel president Jacques Delors que la Unió Europea segueix basada en els Estats nació i que la Unió no s’interfereix en les relacions entre els Estats i les regions i ni tan sols en la nominació dels membres representants de cada un dels Estats al Comitè [21 en el cas d’Espanya], la posada en marxa del Comitè de les Regions tracta d’apropar la Unió Europea al ciutadà a través de les realitats polítiques que estan més a prop de la gent i, en molts casos, amb poders polítics i administratius significatius. I la tracta d’apropar, sobretot, en àmbits econòmics en què les Administracions centrals de cada Estat no tenen competències exclusives: accions regionals i estructurals, xarxes transeuropees, iniciatives comunitàries en el context dels fons estructurals, etc. [...] La posada en marxa del Comitè de les Regions posa de manifest que han quedat obsoletes les paraules que fa alguns anys el president Jordi Pujol va sentir-se dir a Brussel·les per un alt funcionari comunitari en una visita en la qual jo estava present com a –llavors– director general de Promoció Comercial a la Generalitat de Catalunya: “Prou dificultats tenim per a compaginar els interessos de 12 Estats per a poder acontentar els interessos de més d’un centenar de regions europees.” Les coses han canviat molt en pocs anys gràcies a la gestió diària de regions i municipis a Brussel·les i gràcies, també, per què no dir-ho, a la feina de lobby que els municipis i les regions europees han sabut organitzar per fer-se escoltar per les autoritats dels Estats i de la mateixa Comunitat Europea, ara Unió Europea.