La borsa, un bon indicador però no suficient

Si la borsa és el termòmetre que indica l'estat de salut d'una economia, en el cas de l'espanyola no hi hauria motiu de queixa. Tot i el context polític, molt polaritzat, sembla que ara com ara no ha acabat d'impactar en l'activitat. Una altra cosa és, al marge de la macroeconomia, la manca de pressupostos per tercer any consecutiu tant a l'Estat com a Catalunya.

La borsa, en la qual les famílies participen menys que en etapes de grans privatitzacions, va pel seu camí. Les dades són espectaculars, amb una revaloració de gairebé el 50% en un sol any, l'avenç més important dels darrers trenta-dos anys. L'Íbex, que aplega les companyies de més capitalització del mercat espanyol, presenta uns registres que superen la majoria dels parquets dels països desenvolupats.

Els analistes consideren que en el nou any podria continuar l'escalada dels índexs, donada l'evolució de l'economia espanyola, una de les més dinàmiques del món desenvolupat. Contribueixen a les pujades l'evolució dels bancs, que tenen un gran pes a l'Íbex i que mantenen uns grans resultats, amb uns balanços sòlids i que, a més, es beneficien de la demanda de crèdit i d'unes dades de morositat molt allunyades de les que van iniciar la crisi del 2008.

Les perspectives de més despesa en defensa i seguretat i les energies renovables, que a Europa viuen un moment més plàcid que no pas als EUA per les polítiques de l'administració Trump, hi ajuden. Un dels beneficiaris ha estat Indra, amb el seu gir cap a la defensa. Un altre element és el potencial de la intel·ligència artificial, tot i les inversions gegantines que requereix i els riscos de bombolla que pot esclatar.

En tot cas, els parquets només reflecteixen una part de la realitat. I en el cas espanyol, la de grans companyies amb molta activitat a l'exterior. Per primera vegada hi ha cinc empreses (quatre de l'Íbex i una del mercat continu) que superen el valor de 100.000 milions d'euros (Inditex, Santander, Iberdrola, BBVA i Airbus), i suposen gairebé la meitat (més de 700.000 milions d'euros) del valor de totes les companyies de la borsa espanyola.

Aquesta realitat no afecta les pimes, que constitueixen el gruix de l'economia espanyola i de la catalana, i que viuen més aviat allunyades de la borsa. I que a més tenen uns problemes específics que requereixen atenció. També, com entre els ciutadans, sembla que creixen les desigualtats entre unes poques companyies amb grans guanys i una majoria a les quals els costa molt més tirar endavant.

L'eufòria de la borsa, que acostuma a sobrereaccionar tant davant de notícies i rumors positius com de negatius, no ens hauria d'encegar: una gran proporció dels titulars d'accions són inversors institucionals, fons i altres societats financeres, i la majoria estrangers, que detecten un gran potencial de benefici.

D'entrada, caldria que el mercat fos més ampli, amb més opcions per triar i amb companyies de diferents mides. Ja s'han començat iniciatives en aquesta línia, com la creació d'índexs d'empreses en creixement i altres, però en calen més, i que les famílies també se'n puguin beneficiar.