Educació

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe 10 anys a 23 anys, Mary ha pianotat tres hores per dia. De 13 a 19 s’ha gastat els ulls en copiar -pitjor que guixos, pitjor que làmines encara -estampes- pitjor que estampes, -estampetes- estampetes religioses... El primer exercici s’anomena “Música”. El segon, “Dibuix”. I tot plegat, “Educació”. Ve que Mary es casa. [...] Des del punt i hora que Mary es casa, el seu piano ja no es torna a obrir. La caixa de dibuix és enterrada en algun ombriu sostremort. Sis anys de la vida de Mary són enterrats allà. Tretze anys jeuen entre les tecles del piano, ocultes i silencioses. Ell torna a obrir-se el dia que la filla de Mary té 10 anys. Llavors es constata que l’instrument massa ha envellit i que en cal un altre, consagrat a l’“educació” de Mary la segona. La caixa de dibuix a cada muda i cada gran “dissabte” ha reaparegut, lleugerament embrutadora i completament repugnant, [...]. Es compra una nova caixa de dibuix. Damunt el nou piano, damunt la nova caixa de dibuix, Mary, filla de Mary, deixa transcórrer tretze anys de la seva vida. [...] Ara, en lloc de copiar un “Cordero de Dios, rogad por nosotros” es copia un sifon i uns escardots dins un pot d’apotecari. Això s’anomena “darrers avenços pedagògics”. No hi ha raó perquè Mary, filla de Mary, no es casi també, [...]. No hi ha raó perquè bon punt casada no oblidi totalment el “Dibuix” i la “Música” [...], Mary la tercera Mary, filla de Mary, néta de Mary, és vinguda a la vida. Ha crescut, creix. Ja té 8 anys, ja té 9 anys... -Déu meu, no permetéssiu que la nova abominació es consumés! Déu misericordiós, colpiu la família de Mary d’algun espaventós daltabaix de fortuna! Que no es pugui comprar cap més piano, que calgui vendre el piano vell. [...] Senyor, si donaves temps a Mary de començar la seva “educació”, ja tot fóra perdut. [...]