Enviem-hi uns drons

No estem en guerra, ben bé, però d’haver-n’hi, n’hi ha. A veure com es menja (com ens mengem) aquesta contradicció en ella mateixa. Ha començat el curs escolar, dimecres ve el PSG a jugar la Champions a Barcelona, tothom que ha pogut ha marxat de vacances aquest estiu i l’altre dia vaig assistir a una conversa familiar sobre a qui li toca fer Nadal i a qui Sant Esteve. Però, mentrestant, la invasió russa d’Ucraïna fa més de tres anys i mig que dura i ara Rússia ens convida a entrar en guerra pel provocador procediment d’enviar-nos drons. 

Els drons són ben bé com els insectes: petits, però prou emprenyadors perquè perdem els nervis i hàgim de deixar tot el que estem fent per intentar eliminar-los d’un cop de sabatilla. Naturalment, Rússia els envia negant que els envia, a veure si cometem un pas en fals en la resposta i li donem un pretext per convertir-se en l’agredida i fer veure que respon en legítima defensa de la seva sobirania.

De tot això, i ja el 2014, en el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, el papa Francesc en va dir, profèticament, “una guerra mundial a trossets”. Ho acaba de recordar Antonio Spadaro, jesuïta italià, col·laborador directe del papa Francesc, que ha estat a Barcelona convidat a intervenir a la Tribuna Joan Carrera. “Quan sentirem Lleó XIV?”, li van preguntar, i Spadaro va respondre que veurem Prevost anat de viatge al seu país natal, els Estats Units, però que encara està en una època de discerniment, escoltant tothom, madurant la resposta per a quan arribi el moment de donar continuïtat a aquella salutació confortadora del vespre en què va ser escollit: “El mal no prevaldrà!”

Estem entrant en un nou ordre mundial i els governs redoblen la seva vella aposta per les armes com a garantia de seguretat. El rearmament és un fet i l’esquer perquè les fem servir no pot ser més clar, tan clar com el perill que comporta prémer el gallet, perquè ja sabem que els canvis d’hegemonia mundial mai no han estat pacífics.