Ernest Riveras

Avui estaré cinc hores i mitja en antena, serà un dia físicament esgotador. A més, també serà una jornada molt especial perquè, de moment, és l'última retransmissió que farem a TVE de motociclisme (l'any vinent els drets els té una altra cadena). A les sis haig d'estar llevat. M'haig d'afaitar bé, perquè si no acabaria el programa amb barba, i cap al circuit. Quan em llevo no tinc gana, així que mai aprofito els esmorzars dels hotels. Si no hi ha embús, a les 7 ja serem a Xest. Repassarem el programa i mentre ho fem és quan esmorzaré. Procuro ser l'últim de passar a maquillatge. Passo sempre molta calor i no em dura gens. De fet als altres comentaristes sempre els faig passar fred. A dos quarts de deu connectem. El plató des del qual locutem és a dalt de l'autobús de TVE. Estem tot el dia amunt i avall de l'escala de cargol que separa el plató de l'espai on fem de comentaristes. És estrany que mai ningú hagi caigut perquè tenim tan poc marge per canviar d'un lloc a l'altre que anem corrents. Durant aquesta estona no puc ni anar al lavabo, només prendre aigua i begudes isotòniques. No parem fins a les tres de la tarda. Llavors no s'ha acabat la feina, preparo un comentari per a la web i entro al Telediario des del pit lane. Dino tot preparant el MotoGP Club que enregistrem a dos quarts de sis tot i que no s'emetrà fins a la nit per Teledeporte. No serà fins a quarts de sis que podrem anar a l'hotel i relaxar-nos de cara als FIM Moto GP Awards, una gala que l'any passat vaig presentar jo. Després anirem a sopar i a prendre una copa amb tot l'equip. No ho fem mai, perquè quedes baldat, però després d'aquests cinc anys junts treballant, ens ho mereixem.