“A Espanya s’enterra molt bé”

Pedro Sánchez centra i Alberto Núñez Feijóo remata: que torni Joan Carles I. Després de tot el que hem llegit sobre el paper del rei durant aquest curs intensiu de 23-F que ens acaben d’impartir, quina importància poden tenir els escàndols fiscals i sentimentals del rei emèrit? Com pot continuar vivint castigat a l’exili el rei que va portar la democràcia i la va salvar? Que hi hagi converses crucials d’aquell dia i dels anteriors que no constin enlloc ja no és important. I qui té padrins, s’amnistia.

Així doncs, ja està més a prop el compliment de la profecia: el dia que es produeixi el fet biològic, hi haurà un milió de persones al carrer acompanyant el funeral de Joan Carles, a qui ja es podran retre honors de cap d’estat sense cap mena de restricció mental. Tornarem a sentir que el poble espanyol és molt savi, perquè sap distingir el que és important del que són debilitats personals, i sap perdonar. I l’Estat, encara més. Ja ho va dir Rubalcaba: “A Espanya s’enterra molt bé”.

Sánchez acaba de fer una jugada d’estat. Que torni l’emèrit, però que ho faci per mèrits històrics acreditats (per una desclassificació parcial) i no per compassió humana. Els adversaris s’abracen per un dia i el carrer exulta. La gran coalició sempre funciona a Espanya, fins i tot quan el president del govern es riu del cap de l’oposició a cada sessió de control, i el cap de l’oposició espera veure algun dia el president assegut davant un jutge. Camí fressat perquè Felip de Borbó prengui les decisions que consideri oportunes. Ja no haurà de tenir mala consciència.