Ja fa bastants mesos que gairebé totes les notícies i comentaris que ens arriben a través dels mitjans són poc agradables i preocupants. No vull pas exagerar aquesta visió, ja que també en rebem alguns d'agradables i esperançadors; però no puc oblidar que tenim, aquí i a tot el món, problemes greus i, cosa pitjor, una gran desorientació que afecta tant les persones com els organismes polítics i econòmics.
He tingut recentment l'ocasió de reunir-me o de compartir taula amb persones amb altes responsabilitats. Pràcticament en tots els casos he trobat una forta voluntat d’actuar pel bé dels ciutadans, però amb una gran dificultat de fer-ho per una desorientació a l'hora de preveure el futur. No ens estranyem que això generi desconfiança en els governs i un perillós creixement, arreu, de les extremes dretes i esquerres.
Vull fer un petit comentari sobre els tres temes del títol, que sempre he cregut de gran importància, i perquè crec que ho seguiran sent. Segurament aquesta preocupació es deu a les meves anteriors activitats, a la Comissió Europea, al ministeri d’Indústria i Energia, i a la ràdio i la televisió catalanes.
1. Unió Europea. No és cap exageració pensar que la UE està en un moment de crisi per causes externes i internes, i que el paper d'Europa al món canviarà de forma molt desagradable si no es prenen decisions urgents. Hi ha causes externes molt clares de tipus geopolític: la forma en què hem viscut durant tota la segona part del segle XX la relació entre els països europeus occidentals i els EUA –als quals es van adherir posteriorment els de l’Europa oriental– s’està acabant d’una forma accelerada, sobretot amb el president Trump. I el notable desenvolupament de la Xina, tant en el camp tecnològic com en l'econòmic i el polític, l’està convertint en un nou centre: trasllada, en bona part, a l'Àsia i al Pacífic el que abans era d'Europa i de l’Atlàntic; deixa en una situació bastant difícil Rússia, i obliga els països europeus a acceptar la transició cap a un nou model.
Per evitar que tots els països europeus quedin marginats de la política global, han de construir un conjunt cohesionat. Tots plegats tenim un volum demogràfic i un PIB econòmic suficients per poder tenir un paper en el món, però ens falta unitat política. La meva idea és que hem de deixar de ser un conjunt de “països units per un tractat” i hem de convertir-nos en una federació, probablement amb algunes característiques diferents dels actuals estats federals. Pot ser que alguns dels estats actuals no vulguin federar-se, però no per això ho hem de deixar de fer. Crec que ells hi sortiran perdent. Tal com sento dir sovint, Europa ha de triar entre la unitat o la irrellevància.
2. La nova indústria. Al llarg dels dos darrers segles, una part de la humanitat ha viscut una fantàstica etapa industrial, gràcies a la tecnologia, a l'explotació de recursos minerals i a la disponibilitat de grans quantitats d'energies fòssils. Aquests elements han suposat grans augments de la productivitat i han creat molt de progrés i benestar, però també han generat moltes desigualtats i han posat al límit la capacitat del planeta d'acollir més persones. Ara les anomenades "noves tecnologies" estan augmentant les facilitats de mobilitat, tant de persones com de mercaderies i elements immaterials. Hem de saber reorganitzar el sistema de vida i consum, tant dels recursos naturals com de l’energia que necessitem. Per això, a Europa cal parlar d'una reindustrialització basada en l'ús de més tecnologia, l'augment de productivitat, la reutilització i la utilització compartida, i l'ús d'energies no contaminants. No cal parlar d'una etapa “postindustrial”, sinó d’una “nova indústria” amb aquests objectius.
3. Els perills en la informació. L'aparició i la rapidíssima extensió de les noves tecnologies de la informació, i més recentment de la IA, han significat un extraordinari augment de la capacitat humana en la creació, distribució i utilització de la informació. No cal explicar ara els aspectes positius que té, però sí que cal recordar els aspectes negatius relacionats amb la facilitat de generar informació falsa de tota mena. També cal recordar el perill de la distribució dirigida a aconseguir resultats concrets, tenint en compte que les persones prenem decisions en funció dels coneixements i les informacions que rebem. Això és perillós tant en el camp personal com en els camps econòmics i polítics.
Per això és imprescindible que la UE estableixi regulacions orientades a evitar aquests efectes per protegir els seus ciutadans. Alhora, cal que sigui dura a l'hora de demanar que els altres estats tinguin també regulacions al respecte. La llibertat d’expressió té uns límits, i la falsificació de la realitat no es pot acceptar. Cal que hi hagi uns mecanismes que analitzin el rigor del que es distribueix.
