Exposició d’Evelí Torent als Quatre Gats (1899)

De la crítica d’art d’Alfred Opisso (Tarragona, 1847-Barcelona, 1924) a La Vanguardia (20-V-1899) sobre la primera exposició individual als Quatre Gats del pintor i dibuixant Evelí Torent (Badalona, 1876-Barcelona, 1940). Traducció pròpia. Dissabte passat va ser el 85è aniversari de la mort d’aquest modernista heterodox. Feia pocs dies que havia sortit de la presó Model. El règim franquista l’havia empresonat per ser membre de la maçoneria. Torent, llicenciat en dret i format com artista a Llotja, amic de Picasso, va tenir relleu internacional com a retratista de grans personatges (Jordi V d’Anglaterra, el president Woodrow Wilson,...) sobretot en els cinc anys que va treballar a Nova York.

L’exposició de dibuixos i pintures originals del jove artista Evelí Torent al Saló Gran dels Quatre Gats és una de les més interessants que s’han celebrat allí. L’autor és modernista i impressionista franc i decidit, i per més que s’evidencia en les seves cartolines i teles la influència d’alguns mestres, això no treu que ho faci a la seva manera. Aquells a qui els plauen els nous corrents i es fan càrrec del que es proposa l’impressionisme veuran de gust sens dubte els paisatges a plena llum, de tons verds, grocs, blaus i morats, juxtaposats i harmonitzats només pel llaç vague del conjunt, que dominen a l’Exposició; ja sigui una vall verda en el fons de la qual corre gairebé en la foscor un discret rierol i amb uns cims embolcallats pel violeta de l’ombra; ja siguin les escenes nocturnes, d’obscura entonació, en les quals es mouen misterioses siluetes de monges i d’obrers; ja siguin cementiris tristos, a la llum del crepuscle, de tètrica impressió; ja sigui un jardí exuberant de color; ja siguin interiors d’església o cambrils de Crucifixos, dèbilment enllumenats per místiques clarors. [...] No menys encertat que en el paisatge impressionista es mostra Torent en les figures. [...] Destaquen en aquest concepte la mestra i la deixebla de la Lliçó de piano, pàgina bellíssima on l’evident influència de Rusiñol -el nostre gran Rusiñol- no impedeix que es reconegui un profund sentiment individual i una personal manera de concebre l’escena representada, tan realista com suggestiva. [...] Molt poden fer els joves artistes que exposen als Quatre Gats per tal que el gust de la multitud es decideixi per les noves tendències de l’Art. Ja dura massa la tirada que té la gent per les ràncies i artificials escoles que durant temps han dominat aquí. Cal dir que hi ha alguna cosa més que pintar retrats decoratius i escenes de tocador; cal saber que la Natura no es presenta mai invariable i fixa, sinó que cal sorprendre-la en un moment de la seva constant inestabilitat, i que val més ser brutal que amanerat al traslladar sobre el paper o la tela la impressió que produeix en l’ànim de l’artista. Tot indica que anem pel bon camí, el de la veritat, segons la interpretació de cadascú; en les nostres Exposicions -com a la Sala Parés com en el Cercle de Sant Lluc i als Quatre Gats- es veu predominar la sinceritat, la justesa de la visió, el resultat del contra-cop d’allò que és exterior contra allò que és subjectiu; benvingut sigui això, i que s’accepti el fet que es pinta tal com es veu i tal com se sent, enlloc de pintar a gust del consumidor.