“Exprópiese”
El que ha passat a Veneçuela és difícil d’assimilar. Els Estats Units han llançat una operació militar sobre Caracas per capturar el president Nicolás Maduro i la seva esposa. És una intervenció només comparable a la captura de Manuel Noriega a Panamà el 1989.
Recordaran aquelles imatges d’Hugo Chávez en els seus primers anys, en què caminant per Caracas, assenyalava edificis i decretava amb una barreja de caprici i autoritat: "Aquel edificio, exprópiese; ese otro, exprópiese". Era un poder sense fre que despullava empresaris, emprenedors i professionals dels seus béns i de les seves vides laborals.
Milers de veneçolans de classe mitjana i alta, empresaris que havien aixecat negocis, bufets, comerços, clíniques, fàbriques o petites empreses en un país que havia estat pròsper, van veure com les seves empreses eren confiscades, els seus béns requisats i els seus projectes destruïts. Van ser expulsats. Molts es van reubicar als Estats Units, a Espanya, a Colòmbia o a Xile, i van portar amb ells talent, xarxes i recursos, mentre l’economia veneçolana s’enfonsava.
El país, que ara depèn gairebé en exclusiva dels seus recursos petrolífers i de les remeses, ha vist com el seu PIB per càpita queia dramàticament durant l’última dècada fins a situar-se entre els països més pobres del món, amb menys de tres mil dòlars per habitant i any.
La pobresa i el deteriorament social són aclaparadors després d’anys de mala gestió, escassetat de medicaments i aliments i esfondrament dels serveis bàsics. El petroli ha estat insuficient per sostenir una economia que, abans de la revolució bolivariana, era diversificada i competitiva. La producció es va desplomar, la inversió privada va marxar i la confiança internacional es va evaporar.
Durant la Guerra Freda, les operacions militars nord-americanes es justificaven en nom de la democràcia i la llibertat. Liberalisme contra socialisme. Avui ja no és així. No hi ha cap discurs ideològic. A Trump li és igual si restitueix la democràcia a Veneçuela. El que vol és el seu petroli.
I així, com en els anys de Chávez cada edifici i cada fàbrica eren sentenciats amb un "exprópiese", avui es decreta i s’executa:
"Exprópiese ese presidente".
Em sembla força evident que tot està ja bastant acordat amb aquells que han traït Maduro. Les declaracions de Trump van evidenciar que hi havia converses i acords previs amb el govern actual abans de la captura. Si no, ¿com és possible que Trump ja expressés que la vicepresidenta és qui ha de liderar aquesta nova etapa? ¿Creuen que Trump assenyala un successor sense estar segur que el té al seu costat?
A Maduro l’han venut els seus perquè no volia marxar. Així que, simplement, els mateixos bolivarians han ordenat:
"Exprópiese".