Els candidats de centredreta es presenten a Madrid (1936)
Peces històriques
De la crònica de corresponsal a Madrid de Josep Pla (Palafrugell, 1897 - 1981), enviada tal dia com avui fa noranta anys a La Veu de Catalunya (5-II-1936), diari de la Lliga, el partit de Francesc Cambó que encapçalava el Front Català d’Ordre (FCO). Faltaven deu dies per a les eleccions legislatives generals que van donar la victòria al Front d’Esquerres de Catalunya (FEC), coalició encapçalada per Esquerra Republicana i equivalent al Front Popular espanyol.
Aquest matí hi haurà al Palau Nacional el banquet ajornat tantes vegades a honor de S. E. el cardenal Tedeschini, amb motiu d’haver-se-li concedit el capel cardenalici. Assistiran en aquest dinar el president de la República [Niceto Alcalá-Zamora] amb els elements que componen la Casa Presidencial i el govern espanyol en ple. Amb aquest acte el govern republicà ha volgut donar, enmig de l’aferrissadíssima lluita electoral, una mostra de màxima consideració i afecte a la representació diplomàtica del Vaticà a Espanya. Aquest banquet haurà ajornat el Consell de Ministres que estava anunciat per a aquest matí. Si no hi ha res de nou, el Consell de Ministres es reunirà a la tarda i hom espera que, a la sortida, s’aclareixi definitivament aquest estrany rumor que emplena la premsa del vespre de Madrid, encara: el de l’ajornament de les eleccions. Fins ara, aquest ajornament no ha estat pres en cap moment amb serietat pel govern. Entorn d'aquest rumor s’està fent una especulació que produeix grans danys a la indústria i al comerç. Finalment, el bloc de centredreta ha llançat la seva candidatura per Madrid. Aquesta candidatura ha estat considerada en general molt fluixa. Hi ha en ella tres persones de relleu, que són Gil Robles, Calvo Sotelo i Royo Villanova. Els dos primers, que surten respectivament per Salamanca i per Ourense, perdran l’acta. A més, hi ha dos radicals: Velarde, exgovernador general d’Astúries, i Montero Labrandero. Hi ha també un tradicionalista i quatre candidats més de la CEDA [confederació de partits dretans], entre ells Honorio Riego, que té una gran part en el control de les carnisseries de Madrid. Hi ha també quatre monàrquics: Calvo Sotelo, Zunzunegui, Galinsoga i Uyurzun. [...] Cal remarcar que, en aquesta candidatura, hi ha tres periodistes: Bermúdez Cañete, fins ara corresponsal a Abissínia d’El Debate [diari catòlic]; Giménez Caballero, conegut escriptor de tants llibres de tendència feixista, i Galinsoga, redactor en cap del diari monàrquic ABC [després va ser director de La Vanguardia des del 1939 fins que va ser cessat a causa de les protestes per haver insultat els catalans]. [...] La candidatura d’esquerres per Madrid, i en general les de tot Espanya, encara no estan llestes. Hom creu que avui acabaran les antevotacions [primàries] en el partit socialista, per tal de saber si Besteiro pot anar en la candidatura d’esquerres. [...] En general, a totes les províncies, llevat de Catalunya, hi ha un gran desordre electoral i les candidatures palesen una gran superabundància. Això constitueix un fet que no s’havia vist potser mai en aquest país. Ens trobem al dia 5 de febrer, és a dir, onze abans de les eleccions generals i quatre dies abans de la proclamació de candidats, sense que es pugui dir en cap província –i exceptuem altra vegada les candidatures del Front Català d’Ordre– que hi hagi cap candidatura tancada.
