Dos de cada tres catalans volen limitar l'entrada d'immigrants
El percentatge ha augmentat vint punts respecte a fa dos anys
BarcelonaCada cop hi ha més catalans que consideren que s'ha de posar fre a l'entrada d'immigrants al país. En concret, dos de cada tres són favorables a limitar-ne l'arribada, cosa que representa el 63,7% de la població catalana, una xifra que ha augmentat gairebé 20 punts respecte a fa dos anys. Aquesta és una de les dades que es desprenen de l'última enquesta de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials publicada aquest dimarts –s'ha elaborat a partir de 2.000 entrevistes presencials entre el 13 d'octubre i el 22 de novembre del 2025, amb un marge d'error del 2,2%–. Ara bé, el director de l'organisme, Oriol Bartomeus, ha destacat que aquesta dada és gairebé idèntica a la del 1993. "Hi ha un empitjorament en el curt termini, però no si ho comparem en el llarg termini", ha dit, després de recordar que en els últims vint anys hi ha hagut un "increment de deu vegades de la població estrangera".
Per què en els últims dos anys ha tornat a créixer la població que considera que s'ha de limitar l'entrada d'immigrants? Segons Bartomeus, per "l'efecte agenda", és a dir, que aquesta qüestió s'ha posat en el centre del debat polític i això ha projectat "opinions negatives". Si desgranem aquesta opinió per partits polítics, és entre els votants de Junts on creix més l'opinió que cal posar fre a l'arribada d'immigrants. "Això ho associem a l'aparició d'Aliança Catalana", ha dit Bartomeus. Ara bé, tot i que entre el 2023 i el 2024 va ser quan es va percebre un increment més notable d'aquesta opinió entre els votants de Junts, en l'últim any aquest augment s'ha traslladat entre els votants de tots els partits. El suport al concepte d'immigració també ha patit una davallada respecte a fa dos anys: ha passat del 59,7% al 52,4%.
Els homes joves continuen sent més de dretes
L'enquesta actual també detecta una consolidació de la tendència dels homes joves a ubicar-se ideològicament més a la dreta. De fet, si fa un any aquesta tendència es donava entre els joves de 18 a 24 anys, aquesta posició ara s'amplia per al col·lectiu entre els 25 i els 34 anys (un 20%). Aquesta posició ideològica també s'ha incrementat un 17% entre les dones més joves, de 18 a 24 anys.
Aquesta tendència a ubicar-se més a la dreta és una dinàmica generacional que es dona a partir del 1986. Entre el 1950 i el 1985 hi ha un perfil de ciutadania més progressista, però aquesta tendència es trenca el 1986 i es consolida en la generació 1995-2000, que se situa en posicions similars als nascuts el 1940, quan la dinàmica era tenir unes posicions "més dretanes", ha explicat Bartomeus. De fet, aquesta tendència es repeteix quan es tracta de valorar la democràcia com a sistema polític. El 63,6% dels nascuts el 2006 defensen aquest sistema, un percentatge que contrasta amb els nascuts abans de la democràcia, que hi donen suport en un 85%.
Els homes més joves també són els que més rebutgen les posicions feministes. De fet, aquesta posició retrocedeix respecte a fa un any: passa del 57,7% a poc més del 50%. Tot i que les dones d'entre 18 i 24 anys continuen sent les més feministes, aquesta proporció ha retrocedit respecte a un any enrere. De mitjana, el suport al concepte feminisme ha disminuït en els dos últims anys: ha passat del 67% al 59%.
El no a la independència continua sent majoritari
El no a la independència continua sent majoritari, amb un 55,6%, tot i que perd un punt respecte a fa un any. El suport a la independència se situa, així, en un 38%. L'enquesta constata que els votants d'Aliança Catalana són els menys partidaris a la independència d'entre els partits sobiranistes. En total, només el 56% dels votants d'Orriols es declaren independentistes, mentre que el 44% serien partidaris de mantenir-se dins l'estat espanyol.
Els votants d'Esquerra són els que se situen per darrere d'Aliança Catalana en aquesta qüestió: el 67,8% es declaren independentistes. Es tracta de l'electorat que més ha canviat d'opinió respecte al 2018: llavors els que volien la independència representaven el 83,6%. Els votants de la CUP són els que tenen un percentatge més alt de suport a un estat propi (86,5%), tot i que aquest suport també ha retrocedit respecte al 2018 (92,6%). Passa una cosa similar entre els votants de Junts, en què es declaren independentistes el 85,3%, un percentatge inferior al 90,6% del 2018.
La valoració dels líders polítics
Salvador Illa continua sent el líder polític preferit per ser president de la Generalitat i, de fet, és gairebé l'únic que creix respecte a l'enquesta de fa un any. Només la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, es dispara com a dirigent preferida per ser presidenta: la volen un 8,8% (fa un any era un 2,6%). Un percentatge que va en detriment dels enquestats que volen que Carles Puigdemont, líder de Junts, presideixi la Generalitat: si fa un any el preferien un 14,5%, ara aquest percentatge és del 10,2%. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, continua ocupant la tercera posició, gairebé empatat amb Puigdemont, amb un 10,1% del suport.
Orriols és la líder que obté una valoració més positiva entre els seus votants (d'un 8,65). Ara bé, com han mostrat altres enquestes en els últims mesos, la líder d'Aliança Catalana és la segona dirigent política més ben valorada entre els votants de Junts i també els de Vox. "Això demostra la transversalitat del personatge de Sílvia Orriols", ha afirmat Bartomeus.
