El rei continua a Sant Boi de Llobregat el seu exili gironí

BarcelonaDes que Girona va declarar Felip VI persona non grata, els monarques no hi han tornat a posar els peus per entregar els guardons de la Fundació Princesa de Girona, entitat privada però vinculada a la família reial. El discurs del rei el 3 d'octubre del 2017 va precipitar que els partits independentistes al consistori, governat aleshores per Marta Madrenas (Junts), fessin front comú per expressar el seu rebuig a la monarquia espanyola des de l'Ajuntament. Des d'aleshores, la Fundació Princesa de Girona ha hagut d'anar salvant els mobles per trobar un lloc on entregar aquests premis al talent jove, o per organitzar-hi activitats relacionades. Precisament aquest dimarts, els reis han fet parada a Sant Boi de Llobregat, on han anunciat el guanyador d'una de les categories, la del Premi Princesa de Girona Social 2026. Se l'ha endut Hatim Azahry, català nascut al Marroc i president de l'Associació Joves Units del Poble-sec, que ha defensat abans de conèixer que era l'agraciat que "Palestina està patint un genocidi" –de fet, hi ha impulsat accions d'ajuda humanitària–.

Premiat per la seva tasca social amb forta implicació juvenil als carrers i per transmetre a l'Ajuntament les necessitats ciutadanes, Azahry també ha encarnat la integració dels nous catalans i ha estat aplaudit. En declaracions als mitjans, el jove de 27 anys ha apuntat que l'entitat destina part del pressupost en ajuda sobre el terreny a Palestina, que ha definit com "la causa de la humanitat".

L'acte ha coincidit amb la visita del monarca a Barcelona per entregar els despatxos judicials a una nova promoció de jutges aquest matí, on el discurs del rei s'ha cenyit a encoratjar els nous professionals. A la tarda, no ha volgut dedicar cap paraula als santboians, deixant astorats alguns dels assistents monàrquics. Després de protagonitzar discursos polèmics, segons una part de la dreta, en matèria migratòria o contra la crispació política, el rei ha mostrat un perfil baix en un acte exclusivament en castellà, que ha tingut l'actuació musical d'Alfred.

La presència dels reis a Sant Boi s'emmarca en l'anomenat Tour del Talent de la Fundació Princesa de Girona, que inclou diverses activitats relacionades amb els premis i col·loquis per a joves. Passa per diverses províncies de l'Estat i, per tercer any consecutiu, començarà a Catalunya. El 2024 la ciutat escollida va ser Lleida, mentre que el 2025 aquest esdeveniment va arrencar a l'Hospitalet de Llobregat. Cap indret, doncs, remotament proper a la demarcació gironina. El gran esdeveniment anual de la Fundació, l'entrega dels guardons en les cinc categories –Art, CreaEmpresa, Recerca, Social i Internacional–, també s'ha mantingut allunyat de Girona i l'any passat el va acollir el Liceu, amb la família reial al complet i crides per part de Felip VI a "estrènyer" els llaços entre Catalunya i Espanya.

Recepció reial

El monarca ha estat rebut pel conseller de Presidència en funcions de president, Albert Dalmau, i pel poder socialista local i el delegat del govern estatal, Carlos Prieto. Acompanyat del ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, Felip VI ha saludat les conselleres Mònica Martínez Bravo i Núria Montserrat, però també a l'amfitriona, l’alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Els alcaldes socialistes de Viladecans, Olga Morales; i de Gavà, Gemma Badia; han exhibit el múscul del PSC amb la petjada popular del batlle de Castelldefels, Manu Reyes, també diputat.

També hi havia diversos empresaris, com José Creuheras, president del Grup Planeta, a més d’altres com del sector automobilístic santboià, amb el president de Citimob, Toni Mora, que agrupa els concessionaris de la ciutat, que té la concentració més gran d’Espanya. Però també hi havia altres representants polítics, com ara l’exlíder del PDECat Marta Pascal, que l'any passat va ser rebuda en audiència a la Zarzuela com a membre d’Agenda Pública. Alhora, diputats com ara el popular Pere Lluís Huguet també hi han tret el cap.

Lluc Salellas referma el rebuig

L'exili gironí dels reis continuarà, perquè l'actual alcalde de la ciutat, Lluc Salellas (Guanyem-CUP), ja ha dit que tampoc els pensa cedir l'Auditori, que era seu habitual dels premis. Salellas manté així el criteri que va aplicar Madrenas el 2018, en la primera entrega de premis després del 155 i el discurs del rei. L'argument inicial va ser que s'hi havien de fer obres, i per això es va denegar el permís a la Fundació, que té seu a la ciutat. Posteriorment, l'alcaldessa va defensar que, fins que el rei no demanés "perdó", no se li havia de deixar cap equipament municipal.

Aquell any la Fundació va haver d'organitzar els premis al Mas Marroch de Vilablareix, dels germans Roca. Salellas, que en aquell moment era regidor, havia demanat a la família de restauradors que no hi accedís per no normalitzar la "repressió", unes paraules per les quals els Roca es van mostrar molt dolguts. L'any següent, el 2019, els premis es van lliurar per primera vegada a Barcelona, al Palau de Congressos. Madrenas no hi va donar especial importància: "És una entitat privada i poden anar allà on els convingui. [...] Jo no faré mai homenatges a algú que ha fomentat que s'apliqui la repressió damunt la ciutadania", va afegir. Els del 2020 i 2021 es van entregar junts, per la pandèmia, al CaixaForum de Barcelona, mentre que el 2022 la ciutat escollida va ser Cornellà de Llobregat.

La celebració d'un acte menor al desembre a Girona –en aquest cas, s'entregava un guardó als Valors de Joves Esportistes, sense els reis– també va aixecar polseguera. Salellas va retreure a Illa que hi assistís, i que se celebrés a la seu de la Generalitat a la capital. També hi va haver protestes.