Feijóo, el mentider de l’any
1. Amb un dia sense diari i amb més sobretaules familiars que hores de televisió, una notícia ha quedat molt amagada entre els esbarzers dels festius nadalencs. Per la rellevància que té, ha passat massa desapercebuda. La jutgessa de Catarroja va demanar els missatges de WhatsApp que Núñez Feijóo i Mazón s’havien intercanviat el dia de la dana. I el president del Partit Popular, que no havia esborrat les comunicacions, les ha hagudes de lliurar. Havent-se fet públiques, són converses que deixen, encara més, Carlos Mazón amb el cul a l’aire. Si no fos pel comodí de la immunitat parlamentària —un estrany invent que a polítics i monarques els serveix per delinquir i que la justícia miri cap a una altra banda—, l’expresident valencià s’asseuria al banc dels acusats i tindria una sentència en contra que no rescabalaria el dolor de 229 famílies. Més enllà de la gravetat de la irresponsabilitat, de la pèssima gestió de la crisi, del tantsemenfotisme d’aquell dia —mentre era a El Ventorro o al pàrquing—, ara tenim la prova que acumula catorze mesos de falsedats sostingudes. Però Mazón no és l’únic que ha mentit reiteradament a la població. Alberto Núñez Feijóo ha quedat retratat, també, per aquesta col·lecció de missatges al mòbil.
2. Tot arrenca a les 20.08 h. Mazón li escriu per primera vegada i li diu: “Luego te cuento, se está jodiendo todo”. A les 23.23, a la pregunta de Feijóo de si des del govern d’Espanya s’han posat en contacte amb ell, Mazón respon: “Sí que he hablado con Sánchez, Montero y los de Defensa [Robles] e Interior [Grande-Marlaska] para que tengan en prealerta posibles efectivos para mañana”. A les 23.24 h, Mazón aprofundeix: “Hace una hora. Pero a través de la Delegación de momento tenemos lo que necesitamos, que ahora mismo es la UME”. A les 23.25 h, Mazón torna a explicar la realitat del moment: “No lo hemos hecho público aún, pero ya están apareciendo muertos en Utiel y van a aparecer bastantes más [...] Un puto desastre va a ser esto, presi”. Amb tan sols quatre missatges, enviats de Mazón a Feijóo, les mentides de tots dos queden a la fresca.
3. Tant l’un com l’altre, per espolsar-se les puces de les responsabilitats del govern del PP a València i per aprofitar per desgastar encara més el PSOE al govern d’Espanya, amb l’objectiu de fer caure Pedro Sánchez, han sostingut una realitat que no va ser, sense posar-se vermells. Feijóo va dir, d’entrada, que Mazón l’havia mantingut informat en tot moment, “en temps real”. No va ser així. A les hores fosques d'El Ventorro, ni els missatges de Feijóo no responia. Tots dos han dit, durant un any, que l'UME els va deixar tirats i no era veritat. Mazón, després de ser increpat al funeral d’estat i de dimitir més d’un any després de la desgràcia, va comparèixer a les Corts Valencianes (11/11/25) i va tornar a mentir: “¿Saben qué llamadas no recibí? Ni la de Pedro Sánchez, ni la de nadie de seguridad nacional, ni de ADIF, ni del ministro del Interior”. El mateix Feijóo ha sucat pa en aquesta mateixa idea, sabent, des del fatídic dia dels fets, que estava mentint a consciència. En la compareixença a la comissió d’investigació del Congrés, també d’aquesta tardor, Mazón va insistir en la mentida més cínica de totes: “Es que nadie sabía que la gente se estaba ahogando. Nadie lo sabía, hasta las cinco de la mañana del día siguiente”.
4. Ha costat més d’un any, però Mazón ja està aparcat fora de la política i potser algun dia serà jutjat. Núñez Feijóo, malgrat que les enquestes diran que és més a prop que mai de la Moncloa, és un polític amortitzat. És esclau de la seva frase que ara el perseguirà per sempre: “Si miento, echadme del partido. Jamás voy a engañar a los españoles. Sea desagradable la situación, la describiré. No vengo aquí a engañar a nadie”. Doncs durant un any no ha fet res més.