En la Festa dels Orfeons de Catalunya (1917)

Del discurs de Lluís Millet (el Masnou, 1867 - Barcelona, 1941) transcrit a Revista Musical Catalana (VI-1917). L’orfeonisme motivava els catalanistes abans del 1936 i era una veu de la catalanitat sota el franquisme: fa 80 anys naixia l’Orfeó Laudate, el primer creat a la postguerra, i en fa 60 que l’Orfeó de les Corts editava en aquell barri el primer periòdic en català després del 1939.

Trobar el ver sentit de les coses és un gran goig per a l’esperit, perquè l’esperit està sempre àvid de veritat i coneixença. Buscar, doncs, el ver sentit d’aquesta festa del cant que avui ens alegra, buscar-lo i trobar-lo, serà cosa que farà augmentar el goig de tots i a mi i a tot l’Orfeó Català. [...] El sentit d’aquesta festa és sentit de vida, de vida bona. És senyal de la frisança del bon cor, del gran cor de Catalunya. [...] Ja ho he dit altres vegades i ara no sabria dir altra cosa, que la meva tonada és curta i monòtona: l’Orfeó Català nasqué en un moment propici. Que l’Orfeó nasqué en hora propícia ens ho digué de seguida la nostra rebrotada, els orfeons de tot Catalunya, que deien també la nostra tonada, perquè trobaven que els hi esqueia i que era com eco de lo que a dins ja portaven d’amor a la terra i a tots els ideals nobles de la vida. Aquesta rebrotada, aquest esplet, ens deia que havíem estat sincers, ja que veus de tota la nostra terra ens responien a l’uníson de nostres ideals, amb la sinceritat i entusiasme d’allò verament sentit i estimat. Ara, al veure’ns majors d’edat, tots els nostres germans de cant s’han alegrat i han vingut a fer-nos acatament expandint una gran joia, i com que són tan bons, tan nobles de cor, han vingut fent corra de tot Catalunya, els de les planures, els fills de la muntanya i els que a prop de la nostra mar s’estimen; de tot Catalunya han vingut a la noble ciutat de Barcelona, resum de la pàtria, per honorar-nos de prop fins a tocar-nos. [...] Oh, prohoms de Catalunya!, vosaltres que regiu el ressorgiment de la nostra terra, beneïda terra poblada de lleialtat, mireu-vos-els aquí, tots en el palau de més alta significança de tot Catalunya; mireu-vos-els aquí tots els mestres i capdavanters de les colles de cantaires de la pàtria que en aquest moment estan alegrant els nostres carrers ciutadans. [...] Oh, alts senyors de Catalunya, no deixeu que això mori, ni que minvi; ajudeu amb el vostre poder que això tan bell creixi i prosperi, que arreli al fons dels nostres costums, del nostre ésser, perquè sigui salvaguarda de la nostra espiritualitat i bonesa. Protegiu-ho i enfortiu-ho amb el vostre poder, perquè així Catalunya sigui sempre prosperant, no solament en força material, sinó, sobretot, en força espiritual noble i digna. El sentit de la festa d’avui és aquest: una abraçada de germanor d’ideal; per això els homenatjats en sentim noble satisfacció, i tot seguit profund agraïment a tantes bondats, exclamem: oh nobles senyors capdavanters de la nostra terra, germans i amics de cant!, un mateix amor a la nostra pàtria, un mateix ideal ens acobla en aquesta diada; encara que el nostre mèrit no correspon a tan alts obsequis, beneïda aquesta causa que dona lloc a la nostra abraçada i a l’enlairament d’una de les coses més pures i dignes del renaixement de la nostra Catalunya.