El fiscal general cau el 20-N

Continua la caça major, ara en la persona del fiscal general de l’Estat, condemnat per revelació de secrets. Tal com havia vaticinat la mà dreta d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, al fiscal general se l’han emportat “p'alante”. Queden avisats.

Al tribunal li deuen haver semblat més versemblants les mentides reconegudes pel mateix Rodríguez durant el judici i les lamentacions lacrimògenes de la parella d’Ayuso, González Amador –“O me'n vaig d'Espanya o em suïcido”–, que no pas els testimonis dels periodistes que van argumentar amb dies i hores que van saber la informació abans que comencés a córrer el correu del fiscal general. Fins on vam veure al judici oral, l’acusació no va poder exhibir cap prova de càrrec, i per aquesta raó alguns juristes van arribar a expressar en públic que amb aquesta debilitat probatòria una condemna seria equivalent a prevaricació. Però com que abans que hagin fet públic el redactat de la sentència ja han informat del resultat del judici, caldrà esperar a veure què consideren ses senyories (cinc de les set, dues no hi han estat d’acord) que són fets provats. En definitiva, que el que va començar sent un cas de frau a Hisenda ha acabat convertint-se en una condemna al fiscal general, que, a sobre, haurà d’indemnitzar González Amador.

El PSOE estava advertit: l’ofensiva judicial per castigar independentistes catalans en nom de la unitat d’Espanya s’havia carregat els envans (no gaire gruixuts) de la separació de poders, i era qüestió de temps que li toqués a Pedro Sánchez, investit president gràcies als vots del partit de Puigdemont. De moment ha rebut el fiscal general. En vindran més, de sentències. Esclar que ja no seran en 20-N, com la d’avui.