Gaza és una mina d'or

Les paraules del titular no són meves, sinó del ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, que, en el transcurs d’una conferència immobiliària a Tel-Aviv, no va tenir inconvenient a enunciar sense embuts els vertaders motius de la invasió de Ciutat de Gaza i de tota la Franja: “La Franja de Gaza és una mina d’or que ens repartirem amb els EUA”. “Hem invertit molts diners en aquesta guerra i ja hem fet la primera fase, que és la demolició. Ara toca la reconstrucció”. Va augurar una època de “bonança immobiliària” i va subratllar el fet que es tractava d’“una gran oportunitat de mercat”. Smotrich té 45 anys, es declara obertament supremacista, milita a l’ultradretà Partit Sionista Religiós i es va formar a la Universitat Hebrea de Jerusalem i a l’Ono Academic College, una elitista universitat privada a Kiryat Ono, on potser li van ensenyar a expressar-se amb aquesta cruesa frontal i descarnada. Smotrich, en tot cas, personifica el perfil de jove lleó triomfal que postulen les dretes globals: arrogant, fred, implacable, sense escrúpols morals de cap mena perquè se’ls sap justificar tots. Per a ell, que els palestins han de ser massacrats en nom de la democràcia i el dret d’Israel a defensar-se és un implícit i, com a tal, no cal ni esmentar-ho. La resta és una simple qüestió de pasta. De molta pasta.

El que ha dit Smotrich, de fet, ja ha estat apuntat diverses vegades pels governs israelià i nord-americà. Quan Netanyahu i Trump parlen del desplaçament de la població palestina cap a Jordània o Egipte (i, de passada, assenyalen aquests tercers països com a part del problema, per la seva negativa a acceptar aquest desgavell poblacional), quan Trump insisteix que donaran als palestins llocs “molt bonics” per viure, amb aquell paternalisme repulsiu que reserva per a les seves víctimes, es refereixen exactament a això. Es tracta, ras i curt, d’expulsar els palestins del seu país, de grat (entre cometes) o per força. Deixant-se deportar de casa seva o sent massacrats. Evidentment, el famós vídeo fet amb IA per Elon Musk quan encara era amic de Trump, en què sortien ells mateixos i Netanyahu de farra en una Palestina transformada en un gran complex turístic, era alguna cosa més que una fantasia o una broma de mal gust: era un projecte immobiliari. Una gran operació de totxo i ciment (i turisme, naturalment). Per dur-la a terme, als governs israelià i nord-americà només els cal una cosa: una Palestina sense palestins.

Els ostatges són la tràgica excusa que els fanàtics de Hamàs regalen a Netanyahu i els seus còmplices. Però la motivació real ja sabem quina és. Bombardejar campaments de refugiats o matar infants de fam són només mitjans per assolir un bon negoci. La pregunta de què ha passat perquè Israel hagi arribat al punt en què es troba és oportuna: l’evolució dels seus governs —dels quibuts al turbocapitalisme, per entendre’ns— segur que és un dels factors a tenir en compte. Mentrestant, molts ja farien la seva reserva a un gran hotel a primera línia de mar a Gaza.