‘Gazeta d’Art’. Picasso a Barcelona (1904)

Del comentari signat per Octavi de Romeu, pseudònim d’Eugeni d’Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a El Poble Català (10-XII-1904). Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973) havia dut a Catalunya obres d’abans del 1900, entre elles retrats de la seva germana Lola Ruiz Picasso (1884-1958), a qui el Museu Picasso de Barcelona dedica ara una exposició.

Interessant nova: se m’és anunciada la constitució d’una societat d’artistes joves en la nostra ciutat. Enhorabona sigui. [...] Cal, doncs, que els devots sincers de l’Art alcin els cors a l’anunci de que uns quants novadors joves, als que la dispersió i l’isolament feien romandre ineptes per lo que podríem anomenar -amb un somriure- obra de defensa i d’evangelització, cobren ara, ajuntant-se en organització social, forces i ardiment per a la batalla... Que la batalla vinga; que vents de tempestat remoguin la nostra prou i massa adormida atmosfera; que noves heretgies ens instaurin en la inquietud: això ens toca desitjar a nosaltres. [...] Oh, si la novella societat d’artistes arribés a constituir per nosaltres una deu d’inquietud! Si pogués crear aquí un interès, un interès ver, passional, heroic i tot, per les coses d’art! Si donés a la Bellesa devots religiosos, il·luminats per una gloriosa fe, decidits fins a la violència física! ... A París, a Bèlgica, fa pocs anys s’anava a garrotades per la qüestió del vers lliure... ¡Si logressim que fos seguit aquí tan bell exemple! Això últim ho veig, desgraciadament, una mica difícil. Una ben amarga experiència ens ha demostrat que és, aquest de Barcelona, terrer dificultós pel cultiu de la pinya. Aquí, segons la frase d’un escriptor madrileny, ni las obleas se pegan. En fi, jo no puc menys de recomanar als artistes ara reunits que hi facin lo que puguin, en benefici de tots. Amén. Tinc entès, no obstant, que no està consignat aquest entre els fins que figuren en el reglament de la societat. Se proposa, en canvi, celebrar una Exposició anual, i treballar per que a Barcelona siguin exposades obres d’artistes estrangers. S’ha ajuntat per això una escollida colla: En Mir, mestre de tants paisatgistes; l’Isidro Nonell, quina forta personalitat és prou coneguda i admirada; en J. M Xiró, el pintor de les grans concepcions ideològiques; en Ruiz Picasso, qui ara, en el recolliment, prepara obres que sorprendran i fins espantaran; en Pidelaserra, poeta, gairebé èpic, del poema del Montseny; en Bori, del qui s’ha fet en aquesta mateixa gazeta alta lloança; en Planelles, singularíssima figura d’artista; en Junyer Vidal, un dels devots de l’anomenada escola mallorquina ; en X. Nogués i l’Isern, de quin talent són ja conegudes proves; i, junts amb els germans Oslé, també amics de mos lectors, els escultors Fontbona i Gargallo, formen, amb alguns altres -no gaires- que segurament s’hi ajuntaran, la brava companyia que serà presidida per en Sebastià Junyent, pintor i crític, constant cercador i devot de les noves manifestacions de la Bellesa. L’Exposició serà oberta al mitjançar el pròxim més de febrer.