La Girona del passat... i la del futur (1983)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932-2016) a Presència (15-V-1983), revista pionera de la nova premsa comarcal a la postguerra. Avui és el Dia de la Premsa Comarcal. Enguany té un caire especial pel fet de complir 40 anys l’associació que agrupa periòdics dedicats a àmbits locals i comarcals específics. És un model de premsa que a Catalunya sempre ha tingut relleu per la quantitat i qualitat de capçaleres. També en el sector radiofònic. El periodista Aragó tenia present en aquesta peça que Ràdio Girona havia provocat pànic a la conca del Ter a l’emetre el 21 d’abril del 1983 una noticia fictícia: l’ensorrament de la presa de Susqueda. Era un emulació d’Orson Welles, que l’1 de novembre de 1938 va adaptar a la ràdio 'La guerra dels mons' de H.G. Wells.

LA GIRONA INSONDABLE DEL PASSAT. Girona és inesgotable. Cada any, pels voltants de la Festa del Llibre, apareixen obres noves que ens ajuden a conèixer-la més i més. Aquesta primavera, potser com cap altra, una munió insospitada d'autors ha coincidit en l’intent d'explicar-nos la ciutat des de tots els angles i amb tots els estils possibles. Un grup de joves historiadors, en un volum del Col·legi Universitari titulat "Demografia i economia", ha aportat xifres i dades inèdites sobre la Girona remota dels segles XVI i XVII. Un nodrit equip d'especialistes, en un dossier de la revista L'Avenç, ha iniciat una aproximació històrica fins ara inèdita a la Girona del segle XX. Assumpció Cantalozella, a la novel·la Escubidú, ha evocat un període tan concret i significatiu d'aquest segle com el dels anys seixanta: “Enrenou. Avalot. Grups de gent cap al carrer. L’Anna també surt amb en Lluc i a fora un rest de grisos, ben arrenglerats, amb unes porres ben rodones a les mans. L'Anna sent el cor que se li atura. No pot caminar. En Lluc l’estira. Es queden a la cantonada i veuen sortir una colla del local tot cridant «llibertat, llibertat». I l'Anna veu els grisos amb les porres ben enlaire, en una trempada general sensible a algun conjur perdut en la nit del temps”. [...] 

LA POSSIBLE GIRONA DEL FUTUR. També ens ha estat possible, per mitjà d'un altre llibre, intuir una possible Girona del futur. Miquel Fañanàs, a la seva narració Susqueda, ens ha anticipat la notícia que podrien dur els diaris de l'any 1997 entorn d'una Girona inundada pel Ter i convertida en reserva ornitològica: «Segons els estudis previs realitzats, l’extensa zona d'aiguamolls que comprèn els antics municipis de Bescanó, Salt i Girona podrà ser en un termini de dos anys una de les àrees d'investigació científica més importants, no solament de Catalunya, sinó de tot Europa. Les tasques de planificació començaran segurament aquest mateix mes». Hi ha, però, un futur més immediat i menys incert: el que —també durant el mes d'abril— han intentat dibuixar els partits polítics en llurs programes per al govern municipal dels propers quatre anys. A les urnes del dia 8 de maig, la majoria de votants ha triat el projecte contingut en l'opuscle Perquè guanyi Girona, i ara és l'hora de posar mans a l'obra per tal de construir el model de ciutat que s'hi proposa. Així serà possible que la Girona de demà no sigui una reserva d'ocells, sinó un centre de convivència humana; una comunitat de ciutadans.