Els porcs dels xinesos
El govern català vol que mengem més porc. I per aconseguir-ho ha decidit parlar molt del porc. Moltíssim. Declaracions, comunicats, rodes de premsa. I ara, una campanya de publicitat institucional. Tot porc, tota l'estona. És una estratègia valenta. Tan valenta com recomanar paracaigudisme el mateix dia que els informatius obren amb un accident d’avioneta.
Insistir en un producte just quan s’associa a una amenaça és una manera força eficaç de generar rebuig. No cal ser Kahneman per entendre-ho. Si la informació dominant és “pesta porcina”, el missatge “consumeix porc” es converteix en una inquietud al passadís del supermercat. I quan algú s’inquieta, canvia de comportament. Posats a evitar riscos imaginats, algú comprarà porc xinès abans que català. No perquè sigui més segur, sinó perquè cau més lluny del titular.
Com més se’n parli, més gran sembla el problema. La millor campanya seria el silenci. Deixar que el porc torni a ser només porc. Un producte quotidià. Invisible. Com el pa. Ningú fa campanyes perquè mengem pa. I, curiosament, funciona.
Aquí és on guanyen els porcs dels xinesos. La Xina puja aranzels al porc espanyol com a represàlia per la política europea sobre els cotxes elèctrics. Porcs contra bateries. Pernils contra motors. L’economia convertida en un tauler de Risk on les fitxes no són exèrcits, sinó productes.
Castigar el porc per pressionar el cotxe elèctric no protegeix ningú: ni el consumidor xinès, que pagarà més per la carn; ni el productor espanyol, que perdrà mercat; ni el fabricant europeu d’automòbils, que continuarà enfrontant-se a la competència xinesa per raons tecnològiques, no porcines; ni tan sols els fabricants xinesos, que ja han decidit venir aquí a assemblar.
Però la política comercial moderna funciona així. Ja no es discuteixen principis, s’intercanvien danys col·laterals. Si no em compres cotxes, no et compro porcs. Com si l’economia global fos una discussió de pati d’escola. I després ens sorprèn que els mercats reaccionin malament o que les cadenes de subministrament es tornin fràgils.
El més irònic és que, al final, tots parlem de porc. A Catalunya, per por. A Brussel·les, per estratègia. A Pequín, per represàlia. El porc, animal noble, convertit en la metàfora perfecta de la nostra confusió econòmica: creiem que controlem el consum parlant-ne, i que controlem la geopolítica castigant-lo.
Si alguna cosa ens ensenya aquesta setmana econòmica és que com més parlem del porc, pitjor li va al porc. I a nosaltres amb ell. Compte amb els porcs dels xinesos, que potser acaben sent el regal promocional amb la compra d’un cotxe elèctric seu. No rigueu, no, que els diaris regalaven paelles els diumenges als quioscos.
